Introduint a la presó les classes per treure´s el carnet de conduir estem fent una triple feina: preventiva, perquè els interns no tornin aquí per conduir sense carnet; formativa, en el respecte a les normes; i, alhora, de reinserció, perquè en la societat actual tenir carnet és fonamental per a la incorporació al món laboral».
La Raquel (obviem els cognoms per motius de seguretat), educadora social del centre penitenciari Lledoners de Sant Joan, té clares les múltiples virtuts d´un programa del qual ella ha estat la principal impulsora, i que des de fa un any té l´estreta col·laboració de l´autoescola bagenca Logos. El seu director, Francesc Gallego, i un dels seus professors, Diego Gálvez, passen dos cops per setmana els estrictes i feixucs sistemes de control de la presó per dedicar altruistament una part del seu temps i de la seva professió a donar a reclusos del centre bagenc les eines i els coneixements per acabar superant l´examen teòric del carnet i, posteriorment, amb unes pràctiques pactades amb permisos de sortida, arribar a convertir-se en conductors plenament legals.
Fins ara, ja hi han passat una quinzena d´interns, una dotzena segueixen amb regularitat les classe teòriques, dos ja han fet pràctiques a l´exterior amb el vehicle de l´autoescola i un, fins i tot, ha superat tots dos exàmens a la primera i, per tant, ja és conductor de ple dret (ara ja no és intern).
L´educadora social explica que «quan vaig començar a treballar aquí vaig veure tant que hi havia molts interns que no tenien el carnet de conduir, com que n'hi havia també que començaven a entrar per conduir sense carnet o per conducció temerària». Al cap de poc temps va sorgir un programa de tractament que es deia Mobilitat Segura, «que precisament pretenia treballar la conducta delictiva per conduir sense carnet, sota els efectes de l'alcohol, etc. Però tot i que treballava la responsabilitat al volant, no hi havia el canal per treure's el carnet», detalla la Raquel, que afegeix que «vaig pensar que la reincidència baixaria si aconseguíem que moltes persones que són aquí per no tenir el carnet se'l traguessin seguint el camí que toca. Crec que és molt clar: els ajudes a estar en la legalitat i, sobretot, els formes en aquest camí». Inicialment ho va posar en marxa exercint ella mateixa de professora, de manera autodidacta, però ara fa poc més d´un any que va aconseguir concretar-ho amb una programa vehiculat a través de la direcció general de Centres Penitenciaris i d´acord amb la Federació d´Autoescoles de Catalunya, que és el que va permetre acabar contactant amb l´Autoescola Logos.
Tant Francesc Gallego com l´educadora social de la presó subratllen que el temps que dediquen els dos professors a fer classes a Lledoners és absolutament voluntari i, per tant, sense cost. Però Gallego també deixa clar que per als reclusos no els és gratuït treure´s el carnet «perquè no seria just. De la teòrica en paguen la part administrativa i de la pràctica tant les classes, tot i que a un preu més ajustat, com els exàmens pràctics, com tothom». Pel que fa a les pràctiques, s´ha fixat que n´han de fer un mínim de deu, «ja que tot i que la majoria havien conduït sense carnet», detalla Gallego, «creiem que és el mínim per corregir segons quins tics. Perquè amb aquestes persones ens plantegem més explicar-los per què han de fer les quines coses dins d'un nivell de correcció, més que ensenyar-los pròpiament com funciona un cotxe». L´educadora social de Lledoners subratlla que quan van poder disposar de la participació dels professors de l´autoescola «va ser un gran pas endavant», perquè «estan molt més motivats veient que els que els ho ensenyen són professionals, que a més ens han aportat material, i que això els ajuda molt a avançar». «Amb ells», puntualitza, «s´adonen que, tot i que quan comencen a la majoria se'ls fa difícil aquest aprenentatge perquè no estan acostumats a estudiar i cometen un nombre alt d'errors en els testos, a mesura que van passant les classes aquests es van reduint i agafen confiança. Aquí dins, passos endavant com aquest són molt importants».
Primer aprovat: punt d´inflexió
Segons la Raquel, un moment clau va ser quan un dels interns va aconseguir treure´s el carnet: «es va notar que en venien més a classe, que s'hi apuntava més gent... Perquè al principi generava una certa desconfiança. Però veure que estudiant tenen una recompensa real és molt motivador per a ells».
Destaca d´una manera especial el primer dia que van poder sortir a fer una pràctica, tot i que per a un d´ells (que encara no ha superat l´examen) va ser en part frustrant: «havia conduït tota la vida els anys 70 i 80, havia fet fugides de la policia... però feia uns vint anys que era a la presó. Quan es va posar al volant va veure que no sabia ni per on agafar aquell cotxe. Tot era automàtic, s'engegava amb un botó, direcció assistida... no sabia què era res de tot allò. A poc a poc veu que se'n va sortint». Però també recorda que quan aquest mateix intern va aconseguir superar la teòrica «se´n va alegrar molt perquè per a ell era una de les primeres coses que feia en positiu en tota la seva vida».
