e

l Divendres Sant té lloc una de les celebracions cristianes més diferents de tot l'any. No hi ha missa, però sí un acte litúrgic carregat de simbolisme i solemnitat en el qual es recorda la passió i mort de Jesucrist a la creu.

A la basílica de la Seu de Manresa, poc abans de dos quarts de sis de la tarda, quan encara no havia començat la litúrgia, ja es demanava silenci als presents. A diferència de la resta de dies de l'any, la creu amb el Sant Crist en un dels laterals del temple estava tapada. El públic estava format per una setantena de persones repartides, que en grups d'entre tres i quatre persones, ocupaven els bancs de la primera meitat de l'església. Els de més enrere, molt lluny de l'altar, estaven completament buits. La majoria d'assistents a la celebració religiosa eren persones d'edat avançada, amb l'excepció d'un parell de famílies amb infants i alguna parella jove.

Era un acte litúrgic, però no hi havia celebració de la missa i, per això, ja va començar diferent, amb un silenci dels fidels per fer "una pregària profunda des del fons del cor". I tot seguit es va iniciar la lectura de diferents textos que en aquell moment sí que recordaven la celebració d'una eucaristia d'un diumenge habitual.

Aquest divendres tocava una lectura del profeta Isaïes, una altra de les cartes als cristians hebreus, i després venia el torn dels Salms. Finalment, es va fer una lectura de la passió de Crist, segons l'evangeli de Sant Joan.

I aquesta última lectura sí que es va posar en escena d'una forma més diferent a les lectures habituals de l'eucaristia. Per explicar la mort de Jesucrist a la creu i de com va viure el judici i les hores prèvies a la mort, el capellà pronunciava les paraules que s'atribueixen a Jesucrist, mentre que una dona es va posar a la pell del narrador, i una altra pronunciava les cites atribuïdes a la resta de personatges que apareixen en el relat, com són alguns dels dotze apòstols i Ponç Pilat.

La de la passió, és un lectura que la majoria de fidels coneixen, però en la qual, parant-hi atenció, sempre hi apareixen nous detalls.

En el moment en què es va relatar com expira Jesús, la lectura es va interrompre perquè els fidels s'agenollessin i fessin les seves pregàries per després continuar el relat.

Un cop acabada aquesta interpretació, va ser el torn de les diferents pregàries. Aquesta vegada, es va demanar als assistents que tinguessin un record per les víctimes dels atemptats de dimarts a Brussel·les i els seus familiars. Després, el rector va fer les pregàries comunes de tots els fidels.

I, sense el sermó del capellà per comentar i reflexionar sobre les lectures escoltades, va arribar el torn d'adorar Jesucrist a la creu. Se'n van instal·lar dos davant de l'altar. El primer va venir escortat per dos ciris i el rector al darrere, des del fons de l'església. Un cop davant de l'altar, el sacerdot el va adorar i s'hi va agenollar a davant. A continuació, es va portar fins a davant de l'altar un altre crucifix, molt més gran, i que fins aleshores havia estat cobert amb un gran mantell en un dels laterals de l'església. Va ser aquest el Sant Crist que gairebé la totalitat dels fidels presents a la celebració van anar a adorar mentre el cor de la Seu cantava.

Tot seguit, i just abans de finalitzar l'acte litúrgic, es va combregar. Com que no era una celebració de l'eucaristia, no hi va haver consagració ni del pa ni del vi. Per aquest motiu, es va repartir el pa que s'havia consagrat a la missa del Dijous Sant, en la qual es va commemorar l'últim sopar de Jesús amb els seus dotze apòstols.