ENTREVISTA

«Tant per l'estructura urbana com pels serveis, tenim un municipi equilibrat»

L'alcalde de Sant Joan, Gil Ariso, posa en relleu que quan van entrar a governar, el 2011, van haver de començar a gestionar una situació econòmica municipal delicada, «que ara podem dir que hem reconduït»

29.03.2016 | 12:35
Gil Ariso fa tretze anys que és a l´Ajuntament, entre l´oposició i l´alcaldia.

Es pot ben dir que, en política municipal, Gil Ariso ha vist el toro des dels dos costats de la barrera. Va estar vuit anys mastegant la sorra que els toca als qui són a l´oposició, en aquest cas la del consistori de Sant Joan de Vilatorrada, i ara va de camí cap als cinc com a alcalde. Dos mandats (l´anterior i aquest, que tot just és als inicis) en què presideix el consistori gràcies al pacte entre el seu partit, Convergència, i Esquerra, aliança que el 2011 va posar fi a 20 d´anys d´alcaldies socialistes.

El pacte de govern entre CiU i ERC a Sant Joan ja té una trajectòria de més de quatre anys i mig, amb un mandat complet. Què ha aportat de positiu?
Ha aportat frescor, innovació i atreviment. I un avenç important que penso que hem fet, fruit de la coneixença i la confiança que hem agafat tots dos grups en el treball del dia a dia, és que potser en el mandat passat, quan fèiem un ple, parlàvem molt com dues formacions diferents. Ara hem après a parlar més com a grups de govern.

Amb la mà al cor: què van deixar de positiu a Sant Joan vint anys consecutius d´alcaldia socialista, herència que han hagut de gestionar en aquests cinc anys?
Deixa´m dir abans que un dels principals canvis entre aquells 20 anys d´ezequielisme [amb referència a l´exalcalde Ezequiel Martínez] i els quatre i mig llargs de l´actual és que hem passat d´un model de gestió de l´Ajuntament presidencialista a un model, no crec que pugui dir, assembleari, però sí que tanta força té la veu de l´alcalde com la del regidor amb menys dedicació. Tothom té llibertat de treballar passant pel consens de la reunió que mantenim cada dilluns.

D´acord, però de bo, què en va quedar?
Doncs destacaria que la base del poble des del punt de vista urbanístic. Segur que està feta per l´equip tècnic que hi ha pogut haver durant aquests anys, però l´Ezequiel sempre deia que era un apassionat de l´urbanisme i penso que realment el criteri polític d´aquells anys ha ajudat a dissenyar el que és el municipi avui. I estic content de com tenim el poble urbanísticament: dels pulmons verds que hi ha, dels espais que no s´han construït i que donen un esponjament a Sant Joan, com el parc Catalunya, el parc Llobet, la zona del torrent Canigó, la nova zona del Canal... Tenim uns espais que fan que sigui un poble obert. Per tant, destacaria que ens va deixar un urbanisme força endreçat.

Amb algun ´però´...?
Sobretot, que el fet que hi hagués moltes coses fetes no vol dir que estiguessin pagades, o que no s´ha- guessin fet coses malament, o que no hi hagi problemes encara ara amb contribucions especials als veïns, que ara ens mengem nosaltres... Però si m´has demanat una cosa positiva, ho deixo aquí.

En l´aprovació del pressupost d´aquest 2016 van destacar que era el primer dels seus cinc anys de mandat en què podien destinar una partida d´inversió important i programada. Quina situació econòmica han hagut de gestionar en aquests quatre anys previs?
Els inicis van ser realment molt complexos econòmicament. De fet, crec que puc dir que una de les ànimes d´aquest govern és el regidor d´Hisenda, Nasi Lladó, per la part tan complexa que li ha tocat gestionar. Ell sempre ha tingut molt clar que no ens en gastaríem cinc si podíem passar amb quatre, i que la prioritat era pagar deutes contrets anteriorment. Ha marcat unes directrius molt clares. I això ha fet possible que passéssim d´una situació, el juny del 2011, en què, per exemple, anava un vehicle municipal a posar benzina i li deien al treballador que no n´hi posaven si no anava amb els diners a la mà, a una situació, l´actual, reconduïda. Pagàvem els proveïdors a deu mesos. Això, sobretot amb comerços i serveis del poble, era inadmissible. Ara els paguem a 30 dies. Això s´havia de revertir i ha implicat que molts ingressos que tenies no els podies destinar a inversions, perquè la nostra prioritat ha estat liquidar els deutes que havien contret els nostres predecessors. Ara sí que podem dir que tenim les finances endreçades i podem destinar les subvencions a projectes que considerem necessaris per a Sant Joan. Ho podem fer perquè hem descarregat la motxilla.

Sant Joan s´ha consolidat plenament com a segon municipi de la comarca després d´un gran creixement. Ha trobat l´equilibri?
Penso que sí. Tant per l´estructura urbana com pels serveis que pot oferir en tots els àmbits, crec que la balança està molt equilibrada. Per exemple, un dels temes positius heretats del govern anterior, tot i que penso també que ho va afrontar molt més tard del que era necessari, és el d´infraestructures d´ensenyament. Va costar moltíssim tenir unes escoles de primària com calia. Però penso que ho tenim ben compensat.

I pel que fa a l´estructura urbanística global?
El 2003-2004, quan es va aprovar el nou Pla General Urbanístic, que és el vigent, es van definir uns sectors de nou creixement que eren sobretot Ametllers i Collbaix-Ermots, que es van qualificar d´urbanitzables. En l´aprovació d´aquell pla es deia que en deu anys Sant Joan podria duplicar la seva població. D´allò que es deia a dia d´avui, sortosament no s´ha fet ni un mil·límetre d´urbanització. I dic sortosament, perquè avui, amb el doble de població però amb els mateixos serveis, aquesta balança estaria completament descompensada.

Però el pla és vigent...
Sí, però no crec que el context permeti desenvolupar-lo, i en tot cas vetllarem prou perquè el que es pugui desenvolupar es faci de manera gradual i amb un equilibri

Durant anys, Sant Joan va arrossegar la fama de ser més barri de Manresa que municipi amb identitat pròpia. S´ha capgirat?
Absolutament. És cert que anys enrere hi havia una visió de Manresa i uns satèl·lits al voltant, entre els quals Sant Joan. Però crec que, no només Sant Joan, sinó també tots aquests altres municipis, amb el temps hem agafat identitat pròpia. Per proximitat potser el de Sant Joan és el cas més clar, però és extensible a d´altres. Hem estat capaços d´anar fent arrelar tradicions i festes amb segell propi, ens hi ha ajudat el boom de la construcció i el cost de l´habitatge en relació amb Manresa, perquè ens va fer venir població. Però el més important és que la que ha vingut de nou s´hi ha sentit bé i ha arrelat. A més de viure-hi, hi fan vida. És un municipi amb dinàmica pròpia, també industrialment, i no allò que se´n diu un poble dormitori. Fins i tot vam canviar, cosa que va ser molt criticada, la data de la segona festa local de Sant Joan, que abans la fèiem per la Llum. I vam triar Sant Martí, ja que tenim una pedania com és la de Sant Martí.

Parlem de futur. El sector de l´antiga fàbrica Tèxtil Riba, com està pel que fa a desenvolupament?
Cap al final del mandat 2007-2011 ja hi va haver una primera proposta promoguda per la propietat per convertir el sector de Tèxtil Riba en zona urbana. Hi ha dos factors clau. L´un, que la propietat té una fàbrica tancada que no dóna i suposa igualment una despesa. L´altre, que no es tracta de fer un favor a ningú, però quan es fa un pla especial per a una zona aquest pla d´ordenació et fa que com a municipi guanyis espais sobre el que era una propietat privada: per a equipaments, per a zones verdes... A part, si iniciàvem aquest canvi pensem que trèiem un problema industrial de dins del municipi, ja que parlem d´unes instal·lacions enganxades a la trama urbana. Era una fàbrica inactiva, però s´hi podia haver implantat una altra activitat. A més, és situada al costat de la zona esportiva, on hi ha un gran moviment de gent, tant a l´estiu com a l´hivern. No ens convenia tenir-hi un gran trànsit de vehicles industrials en aquest punt. Per totes aquestes raons, amb l´acord de tots es va iniciar tot el procés de canvi urbanístic per passar el sector a zona urbanitzable. Això vol dir que hi ha els esbossos fets de futurs carrers, de blocs de pisos que s´hi podran construir i d´una zona d´equipaments que ens interessa molt perquè està tocant a l´institut i qualsevol necessitat d´ampliació la podríem satisfer.

El seu desenvolupament, però, depèn dels propietaris, i el context no és el més favorable...
Per aquest motiu, quan ja va passar a tenir un ús urbà que inclou activitats com ara comerç i restauració, la propietat va proposar destinar una part a aquest ús i és quan es tira endavant la proposta, ja activa, d´implantació d´un supermercat Consum, que ara ocupa una part de les instal·lacions.

Però això no és definitiu...
Realment és una situació provisional, i aquí Consum no hi podrà estar sempre, o no almenys en la situació actual. El dia que ho vulguin desenvolupar hi hauran de construir un bloc de pisos i potser el supermercat s´ubica a sota. Però ara fa servir una part del que ja existia i la imatge definitiva no serà aquesta. És una manera d´ordenar aquella part del poble i d´obtenir patrimoni. El treball està fet, falta que la conjuntura econòmica sigui favorable.

Però poden disposar del terreny que pertoca com a cessió per a equipaments, si els fos necessari?
Hi ha la figura urbanística de la cessió anticipada, que mitjançant un conveni amb la propietat ho permet, i si ens fos necessari ho faríem. Però seria possible perquè prèviament s´han fet aquests canvis urbanístics

Un front obert és el de la gestió de la residència, que tenien en concessió, fins que en el mandat passat van decidir rescatar-la pels problemes que hi havia. El pla de l´Ajuntament és fer-ne una nova concessió?
Aquest és un dels grans problemes que com a nou govern ens vam trobar sobre la taula quan vam entrar. Aterrem a l´Ajuntament i ens trobem amb una residència amb més de quaranta treballadores que feia dos mesos que no cobraven i el contracte amb l´empresa estava vençut. Estava tot de potes enlaire. La part positiva és que ho vam poder afrontar amb la tranquil·litat que les treballadores són unes enormes professionals, que encara que tinguessin sous pendents de cobrar dispensaven un servei magnífic. Vam intentar negociar amb l´empresa però vam arribar a un punt de no encontre que ens va obligar a presentar una denúncia i procedir a una rescissió del contracte, i a agafar-ne nosaltres les regnes i que el jutge decideixi. Vam pagar el que es devia als professionals i vam entomar la gestió perquè creiem que era el que havíem de fer per a les treballadores i per al benestar dels residents.

I el pla de futur quin és?
Crec que aquests són àmbits que han de gestionar professionals del sector. Però aquest és un tema que el vam viure tant, que ens va fer patir tant, que l´equip de govern ens l´hem fet tan nostre que no volem externalitzar-lo. Potser el més lògic i, sobretot, pràctic seria fer-ho i pagar cada mes a l´empresa tal, i fora maldecaps. Perquè ara absorbeix personal municipal en la part administrativa. Però creiem que no ho hem de fer. La pau que hi ha ara per la no-pau que hi havia abans no l´arrisco per una concessió de gestió, malgrat com a Ajuntament ens acaba costant diners. Però fem passos per revertir-ho. Un dels propers és aprofitar uns espais poc utilitzats per crear cinc noves places, que en definitiva han de suposar més ingressos suportables amb una despesa que ja tens. I repeteixo, el personal ho està donant tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema