Sebastià Estradé Rodoreda (Sallent, 1923) va morir aquest dimecres als 93 anys. Una darrera pneumònia que l'havia fet estar ingressat a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa va posar fi a una vida que en els darrers anys va tenir transcendència mediàtica i social per la seva lluita judicial contra la potent empresa minera Iberpotash.

Estradé va tenir una victòria judicial a nivell de la justícia catalana i finalment va acudir a Europa perquè les seves tesis es tinguessin en compte a l'hora de valorar el tractament que cal donar al runams on la mina ha acumulat milers de quilos de sal (el que fins ara ha estat un residu no aprofitat en el negoci de la potassa). El funeral per Estradé tindrà lloc demà, a les 11 del matí, a l'església parroquial de Sallent.

La figura de Sebastià Estradé va més enllà de la del veterà advocat que als 90 anys, i vivint a la residència d'avis Relat d'Avinyó, guanyava batalles judicials davant una gran empresa com Iberpotash. Estradé va tenir, de jove, una intensa activitat cultural, participant en grups de teatre, i una passió per la lectura que ell sempre relacionava amb el mestre August Gil Cànovas, pare de l'advocat August Gil Matamala i avi de l'actriu Ariadna Gil.

Però en allò que va excel·lir va ser en el seu coneixement sobre el dret i l'espai, tesi que va poder desenvolupar els anys 60, quan al món hi havia un intens debat sobre l'ocupació de l'espai arran de l'escalada de viatges a la Lluna i projectes per arribar a diferents planetes. Estradé va formar part de diferents grups de debat i va ser un referent per aquests temes a l'estat.

Juntament amb aquesta projecció en el dret espacial, Estradé es va dedicar a la publicació de llibres per a joves, alguns amb importants índexs de vendes. Al mateix temps, va intervenir en programes de difusió científica a la televisió.

Professionalment va ser advocat i diplomat en Enginyeria industrial i elèctrica. El seu treball sobre el dret a l'espai va ser la seva tesi doctoral. Va ser la primera tesi doctoral d'aquesta temàtica: 'El derecho ante la conquista del espacio' (1964). Va ser autor de nombrosos llibres tant en català i com en castellà, entre d'altres 'Una guerra civil' (1961), 'El planeta que no quiso morir' (1967), 'El planeta Siva' (1982) i 'De tants colors' (2006). El llibre del qual més parlava era 'Quan tornis, porta una mica de pluja', 1996, i el que li va portar un millor reconeixement, 'Estimeu el vostre entorn' (1982, premi Serra d'Or Juvenil 1984).

Havia col·laborat en nombrosa premsa escrita, i recordava especialment Cavall Fort. També havia fet articles a Regió7, entre d'altres diaris.

Aquest dimecres, l'alcalde de Sallent, David Saldoni, el recordava com una persona que "sempre havia mantingut una lluita per anar una mica més enllà". I destacava que en els darrers anys havia tingut una clara vocació per la defensa dels temes socials. Durant molts anys havia mantingut despatx d'advocat a Sallent i, darrerament, la seva activitat l'havia apropat a grups que lluitaven per la defensa de l'ecologisme (com la CUP o Prou Sal!) i per reduir l'impacte de la mina en el territori.

Estradé va lluitar com a advocat perquè la mina tingués un pla mediambiental que assegurés la minimització de l'impacte dels residus. El TSJC l'hi va reconèixer. I després de saber-se la notícia de la seva defunció l'advocada que ha col·laborat amb ell en els darrers anys, Montserrat Badia, va assegurar que es mantindran en la lluita.