La CUP insta els regidors en un acte a Artés a no atendre requeriments judicials

La formació incideix en el fet que el procés és un afer polític i que no es pot caure en el joc de judicialitzar-lo

21.04.2016 | 07:24
Acte celebrat per la CUP amb els seus càrrecs electes ahir a Artés

La CUP va reunir ahir en una trobada a Artés alcaldes i regidors de la formació de diferents punts del país per traslladar-los el manual d'actuació davant els requeriments judicials vinculats al procés sobiranista que van caient com un degoteig sobre els càrrecs electes. La consigna va ser clara: no donar resposta a cap d'aquests requeriments, ni tan sols facilitant la més mínima informació, per evitar entrar en el terreny judicial.

Una trentena d'aquests representants municipals de la formació es van acabar trobant al centre cultural Cal Sitjes, on van rebre les explicacions de part de membres de la comissió de juristes de la CUP. Una de les seves integrants, l'advocada Montserrat Vinyets, va especificar que, d'entrada, la posició de l'Audiència Nacional -que és qui ha fet aquests requeriments, sobretot per les mocions de suport dels ajuntaments al procés participatiu del 9-N- no és única. "Hi ha magistrats que han rebut peticions per part de la fiscalia per obrir procediments per sedició i el que han fet en alguns casos és no admetre ja d'entrada la denúncia, i altres que el que han fet ha estat acceptar-la, fer unes petites comprovacions i arxivar-la en entendre que és un assumpte polític i que no ha de ser judicialitzat per la via penal", va puntualitzar.

En canvi, segons Vinyets, el front obert se centra "sobretot en un magistrat, Ismael Moreno, que ha decidit obrir un procés, i en el marc d'aquest procés que inicialment es dirigia contra els ajuntaments de Vic, Deltebre i Girona, ha començat a demanar tota una sèrie de diligències i requeriments d'informació, que ara ha fet extensiu a molts altres municipis".

És essencialment davant aquests requeriments "que ens vénen del jutjat central d'instrucció número 2 de Madrid de l'Audiència Nacional" que ahir la CUP consensuava a Artés com ha de ser la reacció dels càrrecs electes, essencialment dels alcaldes.

Montserrat Vinyets va deixar clar que "el que cal és fer visible que això no és un assumpte jurídic, que s'hagi de resoldre als jutjats i tribunals, sinó que és un assumpte polític i entenem que la fórmula més clara per evidenciar que és així és agafar una estratègia de desobeir, de no atendre aquells requeriments d'informació que són injustos i que no tenen cap tipus de fonament ni d'empara legal". En aquest sentit va reiterar que "molts altres magistrats el que han dit davant la denúncia de la fiscalia és que no hi ha cap tipus de delicte, no hi ha sedició, no hi ha rebel·lió, per tant això s'ha d'arxivar. Només per aquests posicionaments adoptats per altres magistrats ja diem que nosaltres no entrarem a facilitar cap informació perquè és evident que això és un assumpte polític, i el que es busca amb els requeriments és atemorir i criminalitzar la feina que es fa als ajuntaments".

Vinyets va subratllar que el manual d'actuació "és no atendre el requeriment que portin els Mossos d'Esquadra, no dient res o exposant els motius pels quals no s'atenen. El que no podem és entrar en consideracions jurídiques concretes, perquè és entrar en el seu espai de joc, el jurídic, quan l'hem de treure d'aquí i posar-lo on toca, que és l'àmbit polític".

L'informe de la CUP destaca que segons el codi penal espa- nyol per incórrer en els delictes de rebel·lió i sedició cal que hi hagi hagut ús de la violència física, cosa que no ha passat en cap cas en l'aprovació de les mocions de suport a la declaració del 9-N als ajuntaments catalans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema