Un treball fet per l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP) i que ha pres com a mostra les àrees bàsiques de salut d'Artés (Bages) i Santa Eugènia de Berga (Osona) ha detectat que el 15% dels pacients conjunts diagnosticats d'Alzheimer viuen sols, tot i que en el cas concret de l'àrea bagenca es redueix a l'11%.

L'estudi ha buscat dos municipis d'àmbit rural i abastava una població global de prop de 27.000 habitants. El que s'ha fet, segons els responsables del treball, és analitzar una mostra detectada d'un total de 191 pacients amb aquesta malaltia. La conclusió és que el 15,71% viuen sols, el 59,16% acompanyats a casa seva o d'un familiar i el 25,13% en residències.

Els pacients diagnosticats d'Alzheimer que viuen sols són més grans (86 anys de mitjana d'edat) que els que ho fan acompanyats (82,5 anys) o els que viuen en residències (84,19 anys). D'altra banda, els pacients diagnosticats d'Alzheimer que viuen sols són majoritàriament dones, en concret el 90%. L'estudi ha observat també que, dels pacients diagnosticats d'Alzheimer que viuen sols, el 23% pateix demència lleu i el 73%, moderada. I també que el 56,7% assisteixen a un centre de dia (percentatge superior al dels que viuen acompanyats i assisteixen a un centre de dia, que són el 28,3%).

Respecte a la medicació, els pacients diagnosticats que viuen sols són els que en reben menys d'específica per l'Alzheimer, només el 20%; mentre que els que viuen acompanyats es mediquen de manera concreta per la malaltia en el 48,7% dels casos, i els ingressats en una residència el 31,3%.

De la mateixa manera, els pacients amb Alzheimer que viuen sols reben menys medicació d'ansiolítics i antidepressius. Jordi Espinàs, investigador principal del projecte, ha volgut deixar clar que "el fet que n'hi hagi una part important que viuen sols no vol dir que estiguin desatesos, ja que tenen un seguiment i en un percentatge alt van a centres de dia".

Ara bé, subratlla que els resultats "ens fan veure que els pacients amb Alzheimer són un repte per a la nostra societat i que el cas dels que viuen sols són una urgència. És fonamental la dedicació de més recursos humans i econòmics i l'establiment de plans coordinats a tots els nivells per a la seva atenció".