Tenia format de debat, però la taula rodona que va tenir lloc al pavelló de Navàs entre personalitats destacades del procés va ser, sobretot, una posada en escena per mostrar unitat entre els diferents sectors que aposten per l'independentisme. De discussió, poca. No era el lloc per negociar. Les intervencions anaven encaminades a demanar al públic -sobretot al desencantat i que vol passos visibles cap a la secessió- confiança en el Govern català apel·lant que el viatge cap a l'estat propi segueix el seu curs.
Sobre l'escenari hi havia la consellera de Presidència, Neus Munté (CDC); el president de l'ANC, Jordi Sànchez; el cantant i diputat Lluís Llach (JxS); l'exdiputat cupaire David Fernàndez; Àngels Folch (ANC) i el cantant i regidor de Berga Francesc Ribera Titot (CUP). Sis veus reconegudes pels moviments polítics i cívics que configuren avui dia l'independentisme que podrien sonar dissonants, però que divendres a la nit es van sentir a l'uníson.
El president de l'Assemblea es va tornar a reivindicar com la gran plataforma cívica que ha donat l'empenta als partits polítics per iniciar el procés. "Un dels factors clau ha estat la mobilització, i el proper Onze de Setembre ens hem de tornar a mobilitzar. Ja sé que vam dir que seria la darrera Diada que sortiríem a manifestar-nos, però no s'ha fet tot això per comoditat", va avisar el públic. Per demostrar que tots els esforços esmerçats en mobilitzacions ciutadanes els darrers anys han d'arribar a una meta, també va afegir que "el procés té data de caducitat, i això ho hem de recordar als polítics".
El mig miler de persones que es van congregar al pavelló va aplaudir de forma efusiva totes les intervencions, però els decibels van augmentar amb les paraules del cantant -i ara diputat de JxS- Lluís Llach, que també va entonar un discurs encaminat a donar confiança en els dirigents polítics. "No és el moment de dubtes, ara és important el vostre suport. Estem duent a terme una nova manera de fer política i som observats per les cancelleries europees. Ens veuen com uns animals bonics de mirar", comentava.
En els discursos, tot i que en algun moment es va insinuar que no cal constantment apel·lar a l'èpica, sí que es van escoltar frases grandiloqüents per part de totes les persones que van intervenir a la taula rodona. El mateix Llach aixecava aplaudiments quan deia: "hem de de deixar de ser súbdits per exercir de ciutadans".
L'actual consellera de presidència va jugar a neutralitzar els discursos provinents de sectors unionistes que parlen del perill per als pensionistes. En aquest aspecte Munté va ser taxativa: "les pensions per als jubilats i la seguretat social estan garantides en una Catalunya independent. Més del que ho estan amb l'Estat espanyol, precisament pel nombre de cotitzants en relació amb el de pensionistes", assegurava mentre afegia que des de Madrid s'ha volgut crear dubtes al procés inculcant por entre els pensionistes. Munté també es va referir a la hisenda pròpia tot afirmant que "ara tenim un embrió petit que ha de créixer per posar-se en marxa".
L'exdiputat de la CUP David Fernàndez va introduir el factor de la crisi econòmica per contextualitzar el marc social en què s'han produït les mobilitzacions, i va recordar que "estem patint una pèrdua de drets, tenim el 30% de persones en risc d'exclusió social i 800.000 persones estan a l'atur. Difícilment poden generar tants llocs de treball". Per la seva banda, Francesc Ribera, també de la CUP, va apel·lar a la mobilització dient que "no és hora d'autocomplaença perquè el partit està en marxa i hem de fer el vehicle per al moment que haguem de marxar".
Dubtes a la desobediència
En l'apartat en què es va tractar si cal apostar per la desobediència en algun moment del procés, els ponents que no hi aposten clarament van fer alguns equilibris retòrics. Mentre que Àngels Folch parlava que "en algun moment ho haurem de fer" i Jordi Sànchez assegurava que "altres processos han anat precedits per la desobediència", la convergent Neus Munté deia que "no s'ha aconseguit un acord amb l'Estat i per aquest motiu apareixen les paraules unilateral i desobediència". Tot i que deia de treure càrrega a aquestes paraules, afegia que en "els moments que la gent diu que ja n'hi ha prou, no són absents d'aquesta necessitat". El debat va acabar amb el Cant dels Segadors.
