Troben a Girona fòssils de fa 45 milions d'anys en pedra de Sant Vicenç

Científics berlinesos extrauran avui les lloses del paviment on s'han trobat els fòssils d'un mamífer marí per analitzar-les

28.04.2016 | 07:32

Una descoberta per atzar a Girona ha tret a la llum les restes fossilitzades d'un mamífer marí de 45 milions d'anys d'antiguitat incrustades en unes lloses molt probablement fetes amb pedra de Sant Vicenç. Un equip de recerca del Museu de les Ciències Naturals de Berlín preveu viatjar aquest mateix dilluns fins a Girona per extreure aquestes lloses i analitzar-ne els fòssils detalladament.

L'origen de la troballa és el geòleg Francesc Roig, que un dia, tot passejant, es va fixar en les formes arrodonides que hi havia dibuixades sobre el paviment d'un porxat del carrer del Riu Güell de Girona, on fins aleshores havien passat desapercebudes, i que Roig va identificar de seguida com a restes fòssils. En concret, les va localitzar en unes lloses davant de l'antic bar City Arms, actual Celtic Bar.

L'atzar va voler que un dels edificis construïts fa més de vint anys a la Girona de l'expansió immobiliària s'equipés amb lloses de pedra de Sant Vicenç, molt utilitzades a Catalunya per al revestiment de carrers i de botigues. Almenys dues d'aquestes lloses trobades contenen les restes excepcionals d'una mandíbula i una part del crani d'un sirènid, un tipus de mamífer marí extingit emparentat amb els dofins, i també denominat "vaca marina".

De l'antic mar català

El geòleg Roger Mata, que col·labora des de Girona amb l'equip berlinès que analitzarà les restes, ha explicat que els fòssils identificats s'han d'inscriure en el període eocè, segona època del terciari, que va de 55 milions a 35 milions d'anys d'antiguitat.

I és que, en aquella època, la part central de Catalunya estava ocupada per un mar obert cap a l'oceà Atlàntic i la posició de l'entorn actual del Bages era costanera i hi vivien els sirènids, una espècie extingida emparentada amb els manatins actuals. És per aquest motiu que la pedra de Sant Vicenç sovint presenta moltes restes de petxines, musclos, abundants criçons, i altres formes d'animals més grans, com la que s'hauria trobat a les lloses de Girona.

"La troballa és excepcional perquè és molt difícil trobar en una ciutat fòssils de mamífers, és a dir, ossos", explica Mata, responsable de l'empresa Axial Geologia i Medi Ambient, amb seu a Caldes de Malavella. "L'excepcionalitat de la troballa es reforça si es té en compte que les restes de sirènids conegudes fins avui a Catalunya es reduïen a vèrtebres i alguna part del crani, però, mentre s'espera la confirmació definitiva, sembla que aquestes peces són les primeres parts d'una mandíbula decobertes a Catalunya", afegeix el geòleg, que és d'origen mallorquí, com Francesc Roig.

Els fòssils tornaran a Girona

Els científics berlinesos extrauran aquest dilluns les lloses del paviment del porxat de Girona per analitzar-les, després que ja han sol·licitat els permisos pertinents tant a l'Ajuntament com a la comunitat de propietaris de l'edifici al qual pertanyen les lloses. De tota manera, no es quedaran els fòssils, sinó que els retornaran a la ciutat de Girona o als seus legítims propietaris (la comunitat de veïns), perquè decideixin què en voldran fer a partir d'ara.

Roger Mata només demana que després de la seva extracció s'assenyali el lloc de la troballa amb un codi QR que dirigeixi a pàgines web amb informació sobre els fòssils i la seva història.

L'anàlisi el portaran a terme els experts del Museu d'Història Natural de Berlín perquè precisament es dediquen a estudiar i completar el mapa de la distribució dels sirènids durant l'eocè. En aquest sentit, la peça que ara s'ha trobat a Girona els va com l'anell al dit per completar el seu trencaclosques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema