Càpsules de cafè, bolquers, menjar envasat amb el plàstic o el vidre inclòs, la sorra dels gats... En teoria, als contenidors de matèria orgànica que hi ha repartits pels carrers de Manresa i del Bages -els de color marró- hi hauria d´haver menjar i poda petita, exclusivament. A l´hora de la veritat, però, tot i que la gran majoria de persones fa bé la separació i hi tira el que toca, a la planta on es fa el tractament, al Parc Ambiental de Bufalvent, encara tenen sorpreses. Malgrat que passa molt poc, fins i tot han tret piles de les bosses d´orgànica...

Tant Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus, com Alba Maench, tècnica de la planta de compostatge (el compost és el que s´obté de l´orgànica i es comercialitza com a adob), posen en relleu que l´important és que la gent recicli i que el fet que ho faci més o menys bé queda en un segon pla.

Segons les estadístiques de què disposa el consorci pel que fa a l´orgànica, a Manresa i al Bages només hi ha el 6,34% i el 6,63% d´impropis, respectivament, que és el nom que es dóna a tot el que no hi hauria d´anar, com les esmentades càpsules de cafè, que caldria portar a la deixalleria, que després les du a una planta a l´Anoia que en separa el marro i l´alumini. Per a Maench, si bé «es podria fer millor», és important tenir en compte que «la comarca és una de les que estan més ben posicionades. El 6% d´impropis és un percentatge molt bo», assenyala.

L´estalvi de fer-ho bé

Reciclar bé no només suposa un bé per al medi ambient, també genera un estalvi als municipis. Un bon

exemple és el cànon que han de pagar els ajuntaments pel tractament del rebuig. El cost és de 66,40 euros per tona. Fent el compte de la vella, en el cas de Manresa, si el 2105 va generar 18.778,33 tones de rebuig vol dir que va haver de pagar 1.246.881 euros, una part dels quals es podria haver estalviat si tothom fes bé la separació de la selectiva.

La recollida orgànica té l´efecte contrari: genera un retorn en positiu de 34 euros per tona tractada i de 10 euros per tona recollida. Justament a Manresa la recollida orgànica, com ja va informar aquest diari (vegeu edició del 26 de març), fa sis anys seguits que baixa, una tendència que l´Ajuntament intentarà capgirar amb una campanya que ha de començar enguany de la qual encara no ha donat detalls. Atribueix la davallada a un cert relaxament dels ciutadans i al fet que l´administració s´ha concentrat en la promoció d´altra selectiva, com els envasos (la campanya de l´Envàs on vas?).

Caracteritzacions

Per analitzar la qualitat de l´orgànica , l´Agència Catalana de Residus realitza de manera regular el que anomena caracteritzacions. Contracta una empresa externa, que va a les plantes repartides per Catalunya i fa un examen de l´orgànica de tota una comarca o bé d´un municipi en concret. La setmana passada la planta de Bufalvent va passar aquesta prova. Els tècnics van analitzar 250 quilos d´orgànica del Bages (el gener en van fer una de l´orgànica de Manresa que només va donar el 4% d´impropis) i 250 quilos d´envasos.

L´operació és senzilla. S´agafen els quilos de la mostra i s´analitzen obrint cada bossa damunt d´una taula (en el cas de l´orgànica) i separant manualment en cubells el que s´hi troba, incloent-hi un de dedicat al malbaratament de menjar, és a dir, a aliments que es llencen però que són comestibles o que estan caducats. Del que s´analitza se´n fa una fitxa molt completa (amb informació de tot el que s´ha separat i fotografies) que es pot consultar a la pàgina web de l´Agència Catalana de Residus.

El gruix més alt de deixalles a Bufalvent és de 60 metres

Al Parc de Bufalvent les deixalles (el que no es recicla) es van repartint per capes en un dipòsit controlat que una vegada ple se segella. El gruix més alt fa 60 metres, 10 més que el que mesura el campanar de la basílica de la Seu de Manresa. No vol dir que hi hagi una muntanya que sobresurti 60 metres, perquè queda soterrat i passa molt inadvertit. A més a més, el darrer vas que han cobert l´han segellat amb una barreja en què hi han inclòs el compost que fan amb l´orgànica, que ha ajudat que hi creixi vegetació.

El Parc Ambiental de Bufalvent és propietat del Consorci del Bages per a la gestió de residus, que és l´entitat pública que gestiona les deixalles de rebuig, els residus orgànics, el paper, el vidre i els envasos d´una manera racional i sostenible. També controla les deixalleries mòbils i fixes de la comarca i treballa per canviar els hàbits de la ciutadania mitjançant l´Aula Ambiental i campanyes de comunicació i publicitat.

El Consorci és una institució de titularitat pública que els ajuntaments de la comarca van iniciar l´any 1985 com a Mancomunitat de Municipis del Bages per a l´Abocador. En els seus inicis, va ser creat per gestionar el dipòsit controlat de deixalles. Les primeres actuacions van consistir a assegurar la impermeabilització de l´abocador i a tractar els líquids i els gasos resultants de la fermentació de residus. Amb el temps, es va fer evident que calia prendre mesures per allargar al màxim la vida del dipòsit i es va implantar la recollida selectiva. El Consorci del Bages es va constituir formalment l´any 2002.