La plataforma Montsalat requerirà que els runams salins del Bages s'impermeabilitzin temporalment, malgrat els plans d'explotació que Iberpotash té en relació amb aquests dipòsits per extreure'n i comercialitzar-ne la sal que hi ha acumulada. L'entitat -una de les més crítiques i actives en relació amb el sistema d'explotació de les mines de potassa del Bages i promotor d'una de les denúncies judicials contra l'empresa-, considera que tot i que hi ha en marxa un projecte (el Phoenix) un dels eixos centrals del qual és treure rendiment dels runams del Fusteret (Súria) i del Cogulló (Sallent) i d'aquesta manera anar-los reduint progressivament, la plena eliminació té un horitzó "a llarg o molt llarg termini".

Davant d'aquest escenari, Montsalat considera necessari que "es comenci per la seva impermeabilització amb l'objectiu de reduir l'afectació a les aigües i d'integrar-los al paisatge". La plataforma exposa que "existeixen tecnologies de segellament d'abocadors més o menys aplicables als runams salins, i el precedent de la impermeabilització i restauració del runam de Vilafruns, obra executada per l'Agència Catalana de l'Aigua".

L'entitat fa aquestes consideracions en un escrit que ha presentat a l'Ajuntament de Sallent, dins del període d'aportacions que ha obert la Generalitat des de final de març per a la redacció del Pla Director Urbanístic de l'activitat minera al Bages.

En aquest document, Montsalat manifesta d'entrada que "compartim els objectius" del pla director, "en particular el de la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ocupen".

Ara bé, a partir d'aquí mostren les seves diferències: "discrepem que el Pla Director, segons cita textualment, parteix de la base que l'activitat minera que Iberpotash, filial d'ICL Iberia, du a terme al Bages és d'interès públic i estratègic pels llocs de feina que crea a la comarca i pels seus efectes multiplicadors per a l'economia del país". Segons el criteri de la plataforma, "la base de partida que més s'ajusta a la realitat és el d'una activitat minera qüestionada per la població i sancionada per l'administració de justícia per la quantitat ingent de residus salins que genera i acumula en gegantins abocadors que salinitzen les aigües de l'entorn".

Montsalat subratlla que el cessament definitiu de l'activitat a Sallent no és previst fins a final del 2019, i que alhora hi ha fixat un sostre d'abocament per al Cogulló que s'acaba el juny del 2017. Per a la plataforma ja és excessiu que s'hagi donat un límit fins d'aquí a més d'un any, i considera que els abocaments s'haurien "d'aturar immediatament" en compliment de les sentències que hi ha sobre la taula.

En la presentació de les línies mestres del futur pla director que la Generalitat va fer a final del mes de març, s'hi apuntaven onze possibilitats d'actuació per superar aquest període transitori des que es deixi d'abocar al Cogulló fins que cessi l'activitat al front de Sallent, també per posar-les a debat.

Entre les que es plantejaven, Montsalat afirma en el seu document que directament "no són ambientalment acceptables" ni la que planteja allargar l'abocament al Cogulló més temps del previst (es deixava clar que, si fos el cas, no se superarien els límits d'alçada que marca el POUM de Sallent); ni tampoc la que valora abocar a l'antic dipòsit de la Botjosa, "per la falta explícita de permisos i per la ben sabuda afectació a les aigües".

Per contra, la plataforma estima que "totes les altres possibilitats poden ser ambientalment acceptables" i que, entre aquestes, "la més favorable és, sens dubte", la que tècnicament es coneix com a back filling, que consisteix a reintroduir material a les galeries obertes de la mina.

Tanmateix, en el document inicial presentat per la Generalitat també s'explicitava que aquesta opció es descartava d'entrada "pel perill que suposa", tot i que es deixava oberta la porta a fer reintroduccions parcials.