Els ajuntaments del Bages van destinar al llarg de l'any passat 172.761 euros en ajuts a famílies en situacions d'emergència social perquè poguessin pagar factures dels subministraments bàsics i evitar que els els tallessin, o per fer front temporalment al pagament del lloguer o la hipoteca del seu habitatge. En el primer cas aquestes ajudes econòmiques van a un total de 588 llars, on hi havia el perill que els deixessin sense al- menys un dels tres serveis essencials (aigua, llum i gas). Pel que fa a l'àmbit de l'habitatge, el suport econòmic ha arribat a 412 persones (el que es calcula que suposa un centenar llarg de famílies).

Són xifres que han posat sobre la taula els consellers comarcals d'Acció Social, Albert Marañón, i d'Habitatge, Joan Badia, per evidenciar que, "clarament, la crisi no s'ha acabat, sinó que continua afectant molt directament els nostres ciutadans, i que les administracions hem de seguir destinant molts recursos i molts esforços a fer front a aquesta situació".

En concret, el 2015 els 34 ajuntaments del Bages que depenen dels Serveis Socials del Consell Comarcal -tots excepte Manresa, i també els cinc que ara són del Moianès- van destinar en conjunt 62.237 euros per fer front a emergències en el pagament de l'habitatge, i 110.524 euros per als serveis d'aigua, llum i gas. En el primer apartat, la quantitat destinada ha suposat un increment del 18% respecte de dos anys enrere, i en el segon s'eleva fins al 54%.

Els representants de l'executiu comarcal van exposar ahir aquesta realitat en el context de la impugnació de la llei d'emergència social per part del govern espa-nyol, que consideren "del tot injustificada".

Albert Marañón va remarcar que els ajuts destinats a aquestes més de 700 famílies són possibles per "l'esforç que els ajuntaments i el Consell Comarcal hem fet de manera compromesa", i que l'aprovació de la Llei d'emergència social (Llei 24/2015) aportava un marc més favorable per abordar el problema "perquè si fins llavors eren només les administracions públiques les que tenien la responsabilitat d'actuar davant situacions de pobresa energètica, amb aquesta Llei, i especialment el seu article 6, es reconeix el principi de corresponsabilitat per part de les empreses subministradores, que han de col·laborar amb les administracions".

Marañón va reiterar que aquest article 6 no ha estat suspès i que, per tant, "és plenament vigent", i que el seu compliment "obliga" les empreses subministradores a fer efectius dos aspectes molt concrets: "l'un, informar els seus clients en casos d'impagament del nou marc legislatiu i de la possibilitat que tenen de recórrer a serveis socials perquè efectuïn l'informe de vulnerabilitat, que pot impedir el tall de subministrament. El segon, que les empreses estan obligades a no efectuar d'entrada cap tall de subministrament a l'espera que els serveis socials municipals responguin a la petició que estan obligats a fer sobre l'informe de vulnerabilitat, i si aquest és favorable, el tall no es pot fer".

Amb aquestes eines a l'abast, explicava ahir Albert Marañón, el Consell Comarcal del Bages ha mantingut trobades "amb les principals companyies subministradores que actuen a la nostra comarca per veure de quina manera estaven complint la llei i de quina manera des del Consell podíem col·laborar per fer el màxim d'àgil possible el compliment de la llei". Trobades on "els hem deixat clar que cal complir la Llei i que, per tant, allò que estableix l'article 6 és obligatori, no voluntari".