"Fidelitat", "honradesa", "entrega" van ser els adjectius que ahir al matí es van sentir a l'església de Sant Vicenç en el funeral per l'exalcalde Martí Muns Grau, que va morir dimecres a l'edat de 84 anys (vegeu Regió7 d'ahir). Amb el temple ple, el darrer comiat va posar de manifest el bon pòsit que Muns va deixar en la seva trajectòria política al capdavant del PSC -del 1979 al 1995-, ja que ahir hi eren presents representants de diferents colors polítics que han passat pel consistori; l'alcalde actual, Joan Torres (CiU); i d'altres que van exercir aquest càrrec amb posterioritat a Muns, com ara Joan Montsech (que és qui li va agafar el relleu al PSC) o Valentí Carrera (ERC). També hi havia batlles de poblacions veïnes, com ara els socialistes Cristòfol Gimeno (Castellgalí) i Cecilio Rodríguez (el Pont de Vilomara).

En la cerimònia, mossèn Xavier Bisbal va destacar que Martí Muns havia deixat una doble empremta: una de més particular, "gravada en pedra", per la seva professió de picapedrer, i una altra de caràcter públic, "amb l'obra que va deixar durant els seus anys de dedicació a l'Ajuntament i com a alcalde de Sant Vicenç".

Va cloure el funeral Pere Guiu, que als anys 1991 i 1995 va ser cap de llista del Grup d'Acció Santvicentina (GAS) i que en el primer mandat va compartir coalició de govern amb el PSC i va donar l'alcaldia a Muns. Guiu va dir del finat que "recordo que vas servir-nos amb molta fidelitat, amb amor desmesurat per aquesta terra de tapàs", en referència a la seva etapa de servei al poble, "sense tancar la porta pels errors". En aquest sentit, va posar en relleu que "tothom ha de conèixer i reconèixer que hem perdut un home honrat, que ens estimava molt i que amb la seva manera de ser ens ajudava a ser millors i més feliços".

Muns va ser alcalde en dos períodes no complets, durant els mandats 1987-1991 i 1991-1995. Tots dos cops va tenir el càrrec gràcies a pactes de govern amb formacions independents en uns mandats de molta fragmentació i que van comportar un període força convuls. També va formar part del primer consistori democràtic, l'any 1979.