Sallent ha celebrat el cap de setmana la Festa de les Enramades, una tradició que trastoca la vida diària dels veïns dels carrers engalanats. Mirar de no ensopegar amb la figura de torn quan se surt al carrer, buscar un aparcament alternatiu al garatge particular, escombrar més sovint papers o burilles de davant la porta, i no carregar gaire el cabàs d´anar a comprar sabent que tocarà portar-lo a peu fins a casa. Són algunes «petites molèsties» -com majoritàriament ells mateixos defineixen- amb què han de conviure aquests dies els veïns dels carrers engalanats de Sallent en plena festa de les Enramades. Però de queixes, ben poques, perquè en general coincideixen que «el bon ambient» i les visites que reben compensen amb escreix «quatre dies» d´enrenou.
De fet, n´és algun més, des de dimecres al vespre, quan s´engalana, fins dilluns a la tarda, que es retira tot, però se suporta. «Qui enrama i ha viscut sempre en un carrer enramat sol ser més comprensiu», diu Irene Moreno, del carrer Sant Bernat, que aquests dies tanca el cotxe al garatge d´un amic perquè al seu no hi pot entrar. Però sense trànsit, agraeix «poder sortir més tranquil·lament a passejar».
Què fer amb el cotxe és un dels principals problemes amb què es troben els veïns per les Enramades, «però són pocs dies i no passa res», sosté Joan Canal, que ara l´aparca fora. Viu al carrer Unió, on de guals n´hi ha un reguitzell, i també un taller mecànic, que ha de fer vacances forçades.
Garatges a part, s´enrama «mirant de deixar lliures els portals per molestar el mínim possible», va explicar ahir Maria Teresa Soler, mentre escombrava davant de casa, al carrer Sant Bernat. I és que, aquests dies, es passeja més, i això obliga a treure més l´escombra, «però en general la gent és molt respectuosa», va apuntar. Amparo Valladolid també escombrava un parell de cases més amunt, contenta amb una festa «tranquil·la, agradable, i que porta gent».
Més enllà dels particulars, els comerços també noten l´efecte Enramades. A la fruiteria Anna i Cati, del carrer Àngel Guimerà, necessiten gènere cada dia, i durant el Corpus, el camió que les proveeix aparca a la plaça Clavé. «Des d´allà ens porten el gènere amb carretons», van explicar ahir les germanes Cati i Anna Trinidad. I elles, per la seva banda, tenen la furgoneta aparcada al carrer Santa Llúcia, fins on transporten el material per fer el repartiment per les cases. «Però només són un parell de dies [dijous de Corpus és festa a Sallent], i ho fem de gust». El mateix passa a la fruiteria Ros, del carrer del Cós, on hi ha més problemes els anys que també s´enrama el primer tram del carrer, perquè aleshores l´accés amb cotxe queda més lluny. Dolors Ros va explicar ahir que, en certa manera, l´enrenou queda compensat «per la gent de fora que aquests dies ve, passeja, i potser entra a comprar».
A Expert Almirall, del mateix carrer, les comandes poden ser de material gros i pesat, i en aquest cas, «són pocs dies i la gent ja s´espera fins dilluns», va apuntar ahir el responsable, Josep Almirall. «El problema són les obres al carrer que duren setmanes o mesos».
«Les Enramades són bones per al poble i bones per a nosaltres», sosté Felipe García, del bar Camagüey, del carrer del Cós. Com que no hi ha cotxes, aquests dies pot treure taules i cadires a fora (a la foto), «i això fa que els clients s´hi estiguin més estona i potser gastin més». Josep Garcia, de la granja El Cafetó, també té taules a fora, «com per Sant Jordi i dies comptats». Diu que doblen la clientela.
