La Generalitat vol convertir el polèmic tram sud de la C-55 en una carretera hipercontrolada i d'informació instantània. Una desena de panells electrònics, més una vintena de senyals de format més reduït -també electrònics- es distribuiran al llarg d'aquest traçat i en carreteres i accessos de l'entorn que hi desemboquen, complementats amb sensors i càmeres.
L'objectiu és tenir un registre instantani de l'estat d'aquesta via i de qualsevol incidència que hi tingui lloc, i alhora disposar a través d'aquests panells d'un mitjà per traslladar informació immediata als conductors. Tant per alertar d'aquestes incidències com, sobretot, per poder comunicar les alternatives que s'habilitin (essencialment, l'aixecament de barreres a l'autopista) si les circumstàncies obliguen a tallar totalment o parcial la carretera.
El model de referència per aplicar tot aquest sistema són els túnels més moderns que hi ha a Catalunya i que gestiona la Generalitat (com per exemple els de Bracons, entre Osona i la Garrotxa) i les autopistes i autovies.
L'element més visible seran aquests panells de gran format anomenats "de missatge variable", ja que s'hi poden introduir les indicacions que es considerin necessàries en cada moment.
N'hi haurà de dos tipus, els que tècnicament es coneixen com a pòrtics (queden situats completament damunt de la carretera, que creuen de costat a costat), i els anomenats banderoles (s'aguanten només sobre un suport, situat en un dels laterals de la carretera). D'aquesta desena de panells el departament ja en té molt definides les ubicacions, que es concentraran bàsicament en el traçat d'aquesta C-55 des del nus del Guix, a Manresa, fins poc abans de l'enllaç amb la carretera de Terrassa (C-58).
Tot i això, el plantejament del departament de Territori i Sostenibilitat és posar a concurs en les properes setmanes el projecte d'implantació de tota aquesta xarxa de panells per un import global d'uns 2 milions d'euros.
Una licitació que, en tractar-se d'una inversió bàsicament de caràcter tecnològic -i que, per tant, requereix empreses molt especialitzades-, inclourà al mateix temps la redacció del projecte i l'execució de l'obra. Serà en aquesta concreció del projecte que l'empresa adjudicatària especificarà definitivament on es col.loquen aquests pòrtics i banderoles, i alhora definirà la distribució de la vintena de senyals electrònics complementaris que es preveu acabar instal.lant.
Controls de temperatura
El director general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, ha explicat que amb tot aquest operatiu podran detectar, per exemple, de manera immediata, el perill de calçada glaçada a l'hivern a les zones més obagues amb els sensors de temperatura, que automàticament enviaran un senyal als centres de control perquè activin en els panells les alertes pertinents per als conductors.
Aquests sistemes estaran connectats amb el Servei Català de Trànsit i amb el centre de control que el departament de Territori té a Vic, des d'on s'activen i es coordinen els operatius de manteniment a l'àrea central, com ara les màquines llevaneu. A través de les càmeres es podrà fer un seguiment al moment de l'estat de congestió d'aquesta carretera i valorar amb més agilitat la necessitat d'activar alternatives.
Flores destaca que "volem gestionar millor tota la informació que genera la carretera i que cal vehicular cap als conductors. Estadísticament, per exemple, és molt probable que en aquest sector tinguem una nevada cada dos anys que ens obligui a desviar el trànsit cap a l'autopista i ho haurem de comunicar als conductors; o el dia que hi hagi un accident amb afectacions al trànsit; o informar dels descomptes que s'estan aplicant a la C-16 perquè els conductors optin per aquesta via i descarreguem la C-55... Fem una carretera plenament tecnològica, que té la seva millor referència en els túnels que tenim a Catalunya".
Amb la implantació d'aquests sistemes la C-55 serà la primera carretera de la xarxa viària catalana que disposi d'aquest operatiu sense que es tracti d'un túnel o una autovia o autopista.
El director general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre ho argumenta reconeixent que "és evident que és un tram de la xarxa viària catalana on tenim un problema del que en diem estrès circulatori, que estem intentant resoldre amb la captació cap a l'autopista amb els descomptes, però que és cert que està costant. Per això volem introduir més recursos en la gestió immediata en un punt que realment creiem que el necessita i potenciar aquesta informació".
Els panells electrònics no només estaran ubicats en carreteres, sinó també en vials d'accés, com ara zones de Manresa que connecten amb la C-55, de manera que els conductors ja estiguin alertats abans d'accedir-hi si hi ha cap incidència.
Els 10 principals, dels quals el departament ja té una ubicació aproximada, anirien des d'una primera pantalla (de nord a sud) a la C-16 a Sallent, abans de l'encreuament amb l'eix Transversal, fins a una darrera situada poc abans del túnel de Bogunyà,a Castellbell, i una altra a l'autopista (també a Castellbell) després del peatge.
La resta s'instal.larien, en aquest ordre (seguint de nord a sud), a la ronda de Manresa entre el nus de Guix i Viladordis; a la carretera de Viladordis de Manresa com a accés a la C-55; a la zona del polígon de Bufalvent (també de connexió amb la carretera); a l'enllaç de Sant Pau; a la connexió amb la carretera vella (que porta a l'estació de Renfe); a Castellgalí, abans de la trama urbana; i a l'alçada de l'accés a Sant Vicenç.
En marxa el 2017
Pel que fa als terminis per materialitzar aquest projecte, la previsió del departament de Territori i Sostenibilitat és poder obrir el procés de licitació en les properes setmanes; fer l'adjudicació cap al setembre; que l'adjudicatària en redacti el projecte executiu entre final d'aquest any i principi del vinent i que, finalment, la implantació de tot el sistema es faci efectiu al llarg del 2017.
El director general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, reitera que aquest projecte és nou per la ubicació, perquè aquests operatius "fins ara no els implantàvem en el que en podríem dir carreteres convencionals", és a dir, que no fossin autovies, autopistes o túnels, "però aquí volem mostrar un canvi, perquè si cada cop més ens creiem la gestió de les carreteres hem d'anar introduint sistemes d'informació immediata i directa a l'usuari".
