Iberpotash ultima les proves de la nova planta de sal

La companyia minera es prepara per posar en marxa la instal·lació que ha de fer de la sal un negoci de futur

04.06.2016 | 12:28
Iberpotash ultima les proves de la nova planta de sal

Iberpotash està en procés d'acabar les proves amb aigua de la nova planta de sal vacuum, que la companyia minera està construint a les seves instal·lacions de Súria. Amb aquest nou equipament industrial, Iberpotash estarà en disposició de produir 750.000 tones de sal l'any d'una gran puresa, idònia per als processos de la indústria electroquímica. L'empresa té tancat un acord amb la multinacional holandesa AkzoNobel per comercialitzar tota la seva producció de sal vacuum.

La planta de cristal·lització, que es va començar a construir el novembre del 2013, està des de final de març en fase de testos, que consisteixen en la injecció d'aigua per comprovar l'operativitat de la instal·lació. Es preveu que el mes de juliol comencin les proves amb sal "per comprovar totes les variables i fer-hi els últims retocs", explica Carles Aleman, director de Nous Desenvolupaments i de Negoci de la Sal de la companyia pertanyent al grup israelià ICL. El darrer trimestre de l'any (encara sense data fixa) es preveu que la planta ja estigui plenament activa i es materialitzi així la primera fase del pla industrial Phoenix (que ha requerit una inversió de 170 milions d'euros), amb el qual l'empresa preveu garantir el seu futur a la comarca per a les properes dècades.

Amb la planta de cristal·lització entraran també en funcionament les noves plantes de flotació i compactació, en les quals es destria la sal de la potassa i es processa aquest últim mineral.

Trasllat progressiu
El pla Phoenix preveu el tancament progressiu de la mina de Sallent i el trasllat de la producció fins a Súria. Des del mes d'abril, l'empresa ja està desplaçant en camions unes 40.000 tones de mineral en brut de Sallent a Súria. Quan l'altra gran infraestructura que preveu la primera fase del pla, la nova rampa que connecta l'interior de la mina amb la superfície, estigui ja operativa (entre final de l'any que ve i la primavera del 2018), i amb les noves plantes de tractament de la potassa i la sal a ple rendiment, Súria incrementarà la seva capacitat extractiva i de processament. L'objectiu és compensar el tancament de Sallent amb l'augment de l'activitat a Súria, de manera que es mantinguin els aproximadament quatre milions de tones anuals de mineral extret, dels quals un és de potassa i tres, de sal. A mitjan any que ve, Iberpotash ha de deixar d'abocar al runam del Cogulló, segons va dictaminar la Comissió d'Urbanisme a la fi del 2014, i a final del 2019 es tancarà la mina sallentina. Entre aquestes dues dates s'estableix un període de transitorietat: el Pla Director Urbanístic que està ultimant la Generalitat (i que ha de presentar abans d'acabar aquest 2016) ha de decidir quin serà el destí dels entre 1,5 i 2,2 milions de tones de sal que l'empresa encara rebutjarà però ja no podran ser abocades al Cogulló. Enguany, la companyia encarà dipositarà 1,3 milions de tones a la muntanya de Sallent, i el primer semestre de l'any que ve, 640.000 més. Les últimes.

Residu o recurs?
La sal és un recurs, no un residu. I les polèmiques muntanyes salines no són runams, sinó dipòsits, defensa aferrissadament Iberpotash. L'objectiu és, en el futur, aprofitar part de la sal dels abocaments per fer-ne negoci. Amb tot, caldrà esperar a la presentació del pla de restauració de Sallent (que es pot fer públic en els propers mesos) per saber com preveu l'empresa eliminar el Cogulló, tal com ha garantit que passarà en un termini màxim de 50 anys. Al Fusteret, Iberpotash també té data límit per abocar: dues dècades. La sal té un gran valor de mercat en indústries com l'electroquímica o la farmacèutica, recorda Iberpotash, i el seu pla és comercialitzar-ne tanta com es pugui d'aquestes enormes acumulacions salines (que ara sumen prop de 44 milions de metres cúbics) i donar sortida també a sal que generarà en el futur l'extracció concentrada a Súria. La construcció del projectat nou col·lector de salmorres (una obra sense data encara) hauria d'incrementar la capacitat d'abocament de la mina. Però la solució de futur, defensa la companyia, és construir més plantes de sal vacuum per introduir-la al mercat.

El funcionament de la planta
De l'interior de la mina, Iberpotash n'extreu silvinites i carnalites, que contenen sal i potassa. Aquesta, la base del negoci de la companyia (destinada al sector dels fertilitzants), es destria de la sal per flotació. En aquest procés, a l'entorn del 10% de la sal s'elimina pel col·lector de salmorres. De la resta, una part es comercialitza en brut a indústries com Solvay o Ercros i la major part (600.000 tones el primer trimestre d'enguany, d'un total de 860.000 tones) s'acumula als runams del Cogulló (Sallent) i Fusteret (Súria). Això, fins ara.

Amb l'entrada en funcionament de la nova planta de sal vacuum, i tal com explica la companyia, Iberpotash estarà en disposició d'oferir al mercat una sal de gran puresa, que permetrà aprofitar el canvi normatiu que s'aplicarà a final del 2017, pel qual l'electròlisi de clorur de sodi (sal) a la indústria química deixarà de fer-se pel sistema de cel·les d'amalgama de mercuri (que són contaminants) i es prioritzarà el sistema de cel·les de membrana, en el qual la puresa de la sal és decisiva.

La planta de sal vacuum permet, en un primer pas, destriar minerals com el magnesi i el calci (unes 100.000 tones l'any), els quals Iberpotash preveu vendre en el futur a la indústria dels fertilitzants. En processos posteriors de la cristal·lització, s'obté sal del 99,97% de puresa (idònia per a l'electroquímica, i de la qual es preveu produir fins a 600.000 tones l'any), i l'anomenada sal d'especialitats, de la qual s'elaboraran 150.000 tones anuals al 99,95% de puresa, utilitzables per al tractament d'aigües i l'alimentació humana i animal, entre d'altres. Finalment, un tercer procés permet obtenir potassa blanca, del 99,5% de puresa: 25.000 tones anuals, també destinades al sector electroquímic. A més, la nova planta reaprofita l'aigua en un circuit retroalimentat. Iberpotash assegura que no hi ha avui cap planta al món capaç de produir sal d'aquesta puresa. Un bon negoci, doncs.

Més plantes en el futur
La planta de sal, que ha generat fins ara 25 llocs de treball, només és la primera de les projectades. Una segona, ja aprovada per la matriu israeliana i que podria estar operativa abans del 2020, preveu que s'aprofitin fins a 1,5 milions de tones de mineral anuals. El pla director que està elaborant la Generalitat ha de determinar on s'ubicarà aquesta planta, que asseguraria abandonar els abocaments al Fusteret. L'avenç ja presentat del pla valora com a possible emplaçament el polígon industrial de la Pobla Sud de Súria. A més, també reserva sòl per a una tercera i una quarta planta.

L'empresa recorda que el pla Phoenix ha depès de dues condicions: les tècniques i les de mercat. Les primeres es resolen amb l'entrada en funcionament de la primera planta de tractament de sal; respecte de les segones, l'acord amb AkzoNobel i l'entrada en vigor de la directiva europea que afavoreix la utilització de sal de gran puresa als processos industrials, delimiten un horitzó favorable als interessos de la companyia minera. Un gegant bagenc amb 1.743 treballadors, amb un volum de negoci de 300 milions d'euros i que entre 2011 i 2014 va ingressar als ajuntaments de Súria, Sallent i Balsareny més de 3,7 milions d'euros. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema