Sant Vicenç de Castellet era, ahir, un poble emocionat, i consternat. La sala polivalent de Cal Soler es va omplir amb més de 300 persones. N'hi havia força de Castellbell, d'on era natural el malaguanyat Jaume Masats. Tots, família, amics i les entitats de les quals va formar part, s'hi van abocar per dir el darrer adéu a una persona que, com va quedar reflectit en l'acte d'homenatge que li van oferir, ha deixat empremta.

El caràcter de Jaume Masats Suriñach, que va morir divendres passat als 63 anys en un accident de trànsit al Baix Empordà, el van anar explicant cadascuna de les persones que van sortir a parlar. Una fotografia d'ell amb les muntanyes de Montserrat al fons, i una estelada damunt del taüt, que van envoltar una quinzena de rams i corones, ja en deien moltes coses, com que estimava profundament la natura i el seu país. Al final, un crit de "visca Catalunya lliure" amb Els segadors sonant va acompanyar el taüt mentre el retiraven de la sala polivalent.

A les primeres files, els seus fills, Jordi, que va parlar en nom de la família, i Pau; la seva esposa, Glòria, i la seva germana, Maria, que també van adreçar unes paraules als assistents; i el seu pare, Joan. La cerimònia, que va durar una hora, va incloure, quan tothom era a fora de la sala, un darrer aplaudiment al finat. Entre els presents, els alcaldes de Sant Vicenç, Callús i el Pont de Vilomara, i una nombrosa representació d'ERC, amb el president regional, Lluís Oliveras, i el comarcal, Albert Mulero, i la senadora Mirella Cortés. Un partit en què, com va expressar la diputada santvicentina al Parlament Adriana Delgado, va "fer tots els papers de l'auca": president de la secció local, regidor al govern i a l'oposició i militant de base.

Els primers a intervenir en l'homenatge conduït per Ramon Rubira, amic de Masats, van ser Pere Jordi Molins i Ramon Amorós, del Centre Excursionista de Sant Vicenç, que van posar en relleu l'estimació de Masats per la natura.

"Sabia escoltar"

Estel Huguet, d'El Breny, el va definir com una "home discret" i, alhora, com una persona "especial i excepcional", que "sabia escoltar". Que no abusava de les paraules i que les utilitzava amb "sentit i coherència". Una persona amb les idees clares, catalanista i independentista. Amb molta cultura general i experiència política. Delgado en va recordar la seva implicació en el teixit associatiu. Algú honest, generós, íntegre. "Un mestre disposat a compartir coneixements, experiències, valors". Es va comprometre a acabar la seva lluita pacífica per la independència. Valentí Carreras, de la coral Al vent, va explicar les empipades que agafava Masats perquè no hi sentia bé, fins que li van posar uns aparells a les orelles. També va comentar que havia hagut de deixar la coral perquè s'havia establert amb la seva esposa, on ella treballa, a l'Empordà. La coral va interpretar He mirat.

La seva germana li va voler donar les gràcies i el seu fill Jordi, en la intervenció més emotiva, va comparar la vida del seu pare amb la d'un excursionista que acaba el camí amb la motxilla plena de bons moments i alguna pedra a la sabata. No haver pogut ser donant d'òrgans com era el seu desig, el dolor generat a la seva família i a la de l'altre conductor implicat en l'accident de divendres i no poder veure créixer la seva néta. Es va comprometre a ser un digne defensor i successor de l'herència del seu pare i va deixar el faristol de l'escenari amb una "visca Catalunya lliure" que va generar el primer aplaudiment de la vetllada.

En nom de la seva esposa, Glòria, es va llegir un escrit en què aquesta li expressava agraïment i estimació. Tot seguit, la germana de Masats va cantar l'Ave Maria amb la seva filla. Rubira va llegir uns versos i la coral Al Vent va oferir una darrera peça. Abans d'acomiadar l'acte amb el cant d'Els segadors, es van projectar fotografies de Masats amb una cançó de Lluís Llach sonant de fons.