El periodista sallentí Guillem Cabra va ser la setmana passada al camp de refugiats d´Eko (Políkastro, Grècia) distribuint gots i plats reutilitzables de l´empresa bagenca Ecofestes, fent tasques de voluntariat i recollint el testimoni de refugiats per al programa El Suplement de Catalunya Ràdio. Aquest dilluns a la tarda, una setmana després de tornar i coincidint amb el desallotjament del camp, va agafar un vol cap a Grècia amb altres membres catalans de la Brigada Eko-Idomeni per continuar donant suport als refugiats i denunciar una situació que considera que els polítics i la Unió Europea estan resolent «d´una manera dramàtica».

Cabra assegurava dilluns, unes hores abans de marxar, viure amb «molta ràbia» el desallotjament dels refugiats i el seu trasllat a camps militars «perquè són nefastos, només hi ha tendes amb els serveis molt bàsics». En canvi, a EkoStation, una estació de serveis reconvertida en un camp, «s´havia creat una zona que dignificava la vida dels refugiats amb una escola, una ràdio i activitats com danses o cinema perquè, dintre del seu drama, poguessin fer una mica de vida». En aquest sentit, vol denunciar que «s´està desallotjant un projecte que no solucionava el problema que ve de Síria, dels interessos internacionals, i de les fronteres tancades, però que almenys permetia dignificar la vida dels que ho estan patint».

El sallentí, de 26 anys, va arribar a Grècia el 3 de juny per participar en l´acció solidària de l´empresa bagenca Ecofestes en col·laboració amb Seridigit ANFI i Plàstics Andreu, que va distribuir 3.000 plats i 3.000 gots reutilitzables serigrafiats amb la frase Open the borders (obriu les fronteres). A banda d´aquesta acció, també va fer tasques de voluntariat i va recollir el testimoni de diferents refugiats, unes vivències que s´han pogut escoltar al programa El Suplement de Catalunya Ràdio.

Segons explica el sallentí, el d´Eko, on una gran part dels voluntaris són catalans, era un dels últims camps que quedaven «autogestionats pels voluntaris i els refugiats» i que no estava controlat per militars. Entre les accions que s´havien posat en marxa hi ha «una escola, un espai de lleure i activitats per a nens, una cuina i una haima per a dones on podien intercanviar experiències».

Tot i que d´entrada no tenia previst tornar-hi, un cop allà va tenir clar que ho faria. Ara, la seva tasca és «incerta i imprevisible» i diu que el primer que farà «serà donar suport i fer difusió del desallotjament i després saber què passa amb els refugiats que eren a Eko i cap on se´ls emporten». A partir d´aquí, els voluntaris hauran de veure com continuen treballant, «no pensant que anem a fer una ajuda assistencialista i ja està, sinó que el que volem també es denunciar el problema en global. És un conflicte amb interessos internacionals que els polítics estan resolent d´una manera dramàtica», lamenta.

Cabra, que de moment no té bitllet de tornada, creu que «s´estan vulnerant drets fonamentals i s´estan tancant fronteres a dins de la UE amb situacions extremes i inhumanes i cal reaccionar». Considera que també es pot fer molta feina des de Catalunya «denunciant la situació, organitzant-nos i participant en plataformes com Stop Mare Mortum».

En l´àmbit personal, el que més l´ha impressionat és «que jo podia travessar cada nit la frontera i ells, que són persones com nosaltres, no ho podien fer perquè algú ho ha decidit. Això és intolerable». Li han quedat gravades les paraules d´una refugiada que deia que «cada dia que passem al camp són com 100 anys per a nosaltres». Aquest és un exemple de la «desesperació» dels refugiats que ha portat el sallentí a tornar a Grècia per aportar «el seu gra de sorra».