És metge i ha hagut de veure situacions dures al llarg de la seva carrera professional. Però res del que coneixia es podia comparar amb el drama humà dels que intentaven arribar a Europa per mar, en embarcacions que amb prou feines navegaven. La manresana Anna Hernández, de 34 anys, ha ajudat refugiats, via marítima, amb l'ONG Proactiva Open Arms. Hi va anar colpida per les escenes dramàtiques i inhumanes que captaven les televisions. No és l'única. Joves de les comarques centrals, commoguts pel que veien, s'han desplaçat els darrers mesos a Grècia per posar el seu gra de sorra en aquest mar de desesperació.
Hernández hi va anar al febrer i hi va ser-hi tres setmanes. "Només dormíem dues hores, i la resta del dia anàvem al mar a ajudar. Sí, vull tornar-hi, però l'ONG prefereix que hi vagin grups de forma itinerant, perquè està clar que aquest ritme és molt difícil d'aguantar físicament", relata. Sempre ha estat disposada a donar un cop de mà als que més ho necessiten, però aquesta metgessa de Manresa, que actualment treballa a Andorra, mai havia volat a un altre país per participar en una acció solidària d'una envergadura tan important. Es va desplaçar a l'illa de Lesbos, que durant mesos es va convertir en un dels principals focus d'arribada de refugiats.
"Jo sóc testimoni de com abans del pacte entre la UE i Turquia per deportar els desplaçats, les forces de seguretat ja retornaven de forma il·legal les persones que volien trepitjar sòl europeu. També vaig veure com les màfies deixaven a la intempèrie, a qualsevol penya-segat, desenes de persones", recorda indignada. Amb el desmantellament dels camps de refugiats autogestionats i el mur infranquejable de vaixells que vigilen el mar Egeu, s'estan obrint noves rutes per arribar a Europa. Per aquest motiu, Proactiva Open Arms ha adquirit un vaixell amb l'objectiu de fer missions d'ajut a la costa de Líbia, captant els refugiats que intentaran desplaçar-se d'aquest país, també submergit en una guerra. "Des que he tornat, no he parat de treballar activament per l'ONG fent conferències allà on calgui. I tinc ganes de tornar a treballar sobre el terreny a bord del vaixell", afegeix convençuda Hernández.
Més joves de la Catalunya Central s'han desplaçat a Grècia moguts per la solidaritat. És difícil quantificar quants hi han anat a posar el seu gra de sorra, ja que molts ho han fet sense haver contactat prèviament amb cap ONG i, un cop sobre el terreny, s'han trobat amb altres voluntaris i han portat a terme, sobre la marxa, les tasques que se'ls demanaven. És el cas del berguedà Isaac Besora, de 33 anys, que s'hi va desplaçar després que una coneguda que ja hi era el convencés al·legant que "fan falta les mans de molts voluntaris".
Hi va anar a l'abril. Es va quedar al port d'Atenes perquè a Lesbos ja hi deixava d'arribar gent, per la presència dels bucs de l'OTAN, i als entorns del camp de refugiats d'Idomeni no hi havia allotjament. "Al port hi havia unes cinc mil persones. El que tinc clar és que l'ajut no funcionaria sense les petites ONGs, algunes de les quals s'han creat a partir de grups de voluntaris que tenien la necessitat d'organitzar-se", explica.
Durant les tres setmanes que hi va ser, les autoritats gregues anaven desallotjant paulatinament els refugiats a camps militaritzats, on només tenen accés algunes ONGs. "És un dels ports europeus amb més trànsit a l'estiu, i havien de fer-nos fora d'allà per capgirar la imatge", explica.
Txarango i notes d'alegria
Alegria. Sí, també n'hi ha entre les històries dels joves de la regió central que han viscut en primera persona el drama dels refugiats. El trompetista del grup musical Txarango, el berguedà Jordi Barnola, n'explica un grapat. Alegria, encara que sigui per sobreposar-se i defugir el cru episodi que els ha tocat viure. Moments per somriure perquè la vitalitat no defalleixi. "Quan vam arribar al camp d'Idomeni, els amics d'una parella de refugiats que s'havia casat la nit anterior ens van demanar que toquéssim per sorpresa. Ho vam fer així. Els vam despertar amb les nostres notes musicals. Rialles d'orella a orella entre els amics i la parella, i moltes mostres d'agraïment", detalla.
Els Txarango hi van anar per ajudar. "Ens vam endur els instruments. I, sí, vam viure moments inoblidables perquè vam veure que necessitaven música, com la nostra, per oblidar durant una estona les seves fatalitats", explica. Al final van acabar actuant a diversos camps de refugiats "amb un intercanvi molt potent d'energia" entre la banda i aquests espectadors necessitats de moments per esbargir-se dels neguits d'un futur incert i de la dura càrrega d'haver abandonat la llar per culpa de la guerra.
Aquesta mateixa setmana ha aterrat a Grècia per segona vegada el sallentí Guillem Cabra, que té previst ara fer-hi una estada de dos mesos. Treballa amb el grup Eko Project, però precisament aquest és un dels camps autogestionats que ha estat desmantellat per recol·locar els refugiats als que estan sota control governamental."Els dos dies posteriors al desallotjament vam desmuntar la infraestructura del camp, fusta a fusta, i ho hem guardat tot amb l'esperança de tornar a construir un altre camp autogestionat aviat. Ara estem carregats d'energia per engegar nous projectes", afirma. Però la situació ha fet un gir i el futur a curt termini és incert per als voluntaris.
El conductor del programa La tribu de Catalunya Ràdio, el berguedà Xavi Rosiñol, va traslladar els micròfons a Idomeni per retransmetre pel mitjà la impotència de centenars de milers de persones que viuen a la intempèrie. "En tornar, vaig passar 2 setmanes en les quals no m'interessava res d'aquí. Crec que aquesta crisi humanitària ha de concentrar tota la nostra atenció".
