El 15 de gener del 2008 el llavors alcalde de Cardona, Josep Maria Sala, i el director de la planta d´Ercros a Cardona, Josep Sabata, van firmar l´acord que oficialitzava l´inici de l´explotació del runam vell (del nou ja se n´estava fent extracció feia 7 anys). En aquell acte de signatura, formalitzat damunt mateix del dipòsit, Sabata manifestava que l´acord suposava poder «donar continuïtat a una activitat econòmica a Cardona» i, no menys important, deia, «poder seguir una tasca ecològica perquè, no només estem valorant un rebuig, sinó que eliminem un residu que causa una salinització de les conques». Tota una declaració d´intencions que, avui, pren més sentit que mai.

Ara farà justament 25 anys que, malgrat acabar de patir la gran patacada econòmica amb el tancament de la mina, Cardona va començar ja a posar les bases per garantir que es restituiria la petjada més agressiva que hi havia deixat l´explotació de la potassa que guardava el seu subsòl: els runams salins (més coneguts popularment pels cardonins com a escombreres). 25 anys després, s´hi ha fet una feina evident i palpable i s´ha avançat notablement en aquest camí de la restitució mitjançant l´extracció i tractament de la sal que contenien aquestes muntanyes artificials dipositades sobre la Vall Salina. Una sal inicialment no aprofitada perquè l´activitat industrial que les havia generades es concentrava en la potassa i aquest material no constituïa sinó material de rebuig.

L´octubre del 1991 l´Ajuntament va arribar a un acord amb les diferents societats mineres, en base al qual adquiria diferents finques del recinte de l´explotació, entre els quals els terrenys dels dipòsits. L´acord més rellevant, però, va arribar set anys més tard, quan el consistori i l´empresa Ercros van signar el conveni pel qual l´administració local cedia a la factoria els drets d´explotació de l´escombrera nova (la que s´havia generat més tard), que es va començar a materialitzar el 2001.

S´iniciava així una iniciativa pionera que complia un doble objectiu: l´aprofitament comercial del dipòsit (per tant, amb rendiment econòmic) i, més important encara, l´eliminació d´aquests runams i del seu impacte ambiental i paisatgístic. De la rellevància i la singularitat d´aquesta explotació n´és la prova més evident el fet que s´ha convertit en model del camí que, a priori, caldria traçar perquè la resta de runams del Bages desapareguin del mapa.

Paradoxalment, però, aquest model a seguir es veu amenaçat ara per la possible retirada d´Ercros de l´explotació, temor que l´alcalde de Cardona, Ferran Estruch, manifestava en aquest diari (vegeu edició d´ahir), perquè la companyia li ha expressat la intenció d´anar a buscar a Súria una sal més pura (sal vacuum). Les actuals directrius europees mediambientals estableixen que aquests dipòsits a cel obert han d´anar desapareixent progressivament, i la seva explotació s´ha vist com el mètode plausible per fer-ho realitat.

Dos terços ja no hi són

Ercros va acabar de liquidar el runam nou fa sis anys, mentre en paral.lel ja havia començat l´explotació del vell (el 2008). Ara, d´aquesta escombrera es calcula que resten per extreure´n uns 4,5 milions de tones de material, i que, al ritme actual, si es fes realitat l´amenaça de retirada d´Ercros a final del 2017, n´hi quedarien uns 4 milions que es podrien eliminar en una dècada més de feina.

La realitat palpable i quantificable avui és que una de les dues muntanyes artificials que havien envaït durant dècades la Vall Salina ja no hi és -l´escombrera nova-, tot i que s´ha d´acabar de restaurar per tornar al paratge la seva orografia original.

Inicialment, els runams cardonins acumulaven uns 17,5 milions de tones de material (10 milions aproximadament al nou, i 7,5 al vell), dels quals ara en romanen encara aquells 4,5 en fase d´explotació del més antic.