La Generalitat no ha inclòs Cardona en el Pla Director Urbanístic de la Mineria al Bages -que està en procés de redacció-, però l'Ajuntament vol que, encara que no en formin part, se'ls tingui en compte i, alhora, "garantir que no ens perjudica". Bàsicament, el que es vol assegurar és que un document que un dels aspectes que pretén regular és el de donar sortida als runams salins, posi les bases d'aquest aprofitament i eliminació sense obviar que a Cardona encara n'hi ha una quarta part del que l'activitat minera hi va deixar.

Aquesta demanda pren especial rellevància ara que s'ha disparat l'alarma sobre el futur de l'explotació que l'empresa Ercros està fent des del 2008 del runam vell de Cardona (el nou ja el va exhaurir i, per tant, ja està eliminat). Ahir, l'alcalde de Cardona va mantenir una trobada amb la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat i amb la subdirectora d'Urbanisme -inicialment era prevista una reunió amb el conseller Josep Rull, que es va ajornar per motius d'agenda-, dins una ronda de contactes que està mantenint per evitar que Ercros deixi la feina a mig fer.

Tal com va explicar aquest diari (vegeu edició del 23 de juny), el que ha fet posar en alerta l'Ajuntament de Cardona és que, segons va explicar Estruch, recentment la direcció d'Ercros li va traslladar que, tot i que han aconseguit millorar ostensiblement la qualitat de la sal de Cardona, si arribaven a un acord per comprar sal vacuum optarien per aquesta via. Es tracta de la sal que es començarà a produir a Súria, que és la més pura, la qual cosa es tradueix en un cost inferior en el procés de producció del clor. Un fet que es deixa caure en un moment en què Ercros ha d'afrontar canvis tecnològics en els seus processos de fabricació de clor, obligat per noves directives de la UE, i que en un any i mig perdrà un dels seus principals clients.

Tot i que Ercros ha assegurat que no té presa cap decisió sobre l'explotació de Cardona, l'Ajuntament vol garantir que la Generalitat hi posa tots els mitjans al seu abast perquè s'asseguri que els 4,5 milions de tones que encara hi ha al runam vell i que requeririen una dècada més d'explotació acaben trobant sortida.