Amb una vintena d'usuaris, ahir al matí es va reestrenar l'Ecorail. Els passatgers van anar i tornar de Callús fins al mas de Sant Iscle: vuit ho van fer pedalant amb les bicicletes, que unides per una plataforma van pels rails de la via, i la resta anaven amb el Trenpat, un petit vagó de tren impulsat per un motor.

Hi havia famílies amb avis, fills i néts, com els Gomido, menorquins que han passat unes dies a la Catalunya Central, també hi havia un nombrós grup procedent de Castellnou de Bages, i també dos usuaris que hi havien acudit al marge dels grans grups. Eren Antonio Garcia i el seu fill Raúl. L'Antonio va fer el trajecte en bicirail, mentre que el Raúl el va haver de fer en el trenet perquè encara és massa petit per fer-lo pedalant, explicaven. Hi van anar, diu Garcia, perquè "vam llegir la notícia a Regió7 i ens va semblar interessant fer-ho". Després de viure l'experiència es mostrava molt satisfet, tot i que lamentava el soroll de les plataformes de les bicicletes i la calor. Amb tot, assegurava que "veus el paisatge, com les masies o la presó, des d'una perspectiva que no es veu normalment".

Al grup procedent de Castellnou de Bages, hi havia el seu alcalde, Francesc Martínez, amb la seva esposa, Carme Claret. Martínez, que ja va fer el primer viatge de l'Ecorail l'octubre del 2009, no es volia perdre la seva reestrena. Explica que va comprar el bitllet per Internet i ara tenia el de l'usuari número 1. Com aleshores, va fer el recorregut amb el bicirail i assegurava que "ha anat tot molt bé, com la primera vegada, però ara amb uns anys més". I mentre ell feia el recorregut a cop de pedal, a dalt del trenet i just davant de la seva bicicleta, hi havia la seva esposa, que al llarg de tot el recorregut anava fent fotografies amb el telèfon mòbil, tant de Martínez com de les diferents vistes amb perspectives insòlites que brindava el trajecte.

Al costat de Claret hi havia l'Assumpció Caldereny, també de Castellnou i que, com ella, deixava constància amb el seu telèfon mòbil tant de les imatges del recorregut com de la pedalada del seu fill, que era el company de bicicleta de Martínez.

Per la seva banda, la família Gomido anava repartida entre la vagoneta del tren i les bicicletes. Així, l'avi, l'Eutiquiano, estava molt satisfet de poder gaudir de les vistes del Pla de Bages des del trenet, mentre que el seu nét, Llorenç Pellicer, de 10 anys, gaudia de valent mentre anava en bicicleta. Un cop arribat a Sant Iscle, el jove ciclista se sentia impressionat per les vistes, especialment per les de la muntanya de Montserrat, i assegurava que per anar per la via en bicicleta "gairebé no has de fer esforç" i confessava que "si et canses, el company t'ajuda una mica".