GALERIA: la mirada més artística al Bosc de les creus 

El bosc de les creus quedarà enllestit un any després del gran incendi d'Òdena

L´artista i bomber Marc Sellarès donarà per acabada l´obra el 26 de juliol després de plantar prop de 1.200 creus

06.07.2016 | 18:30

Complert l'any de dol, l'artista donarà l'obra per acabada. El proper 26 de juliol, coincidint amb l'aniversari de l'incendi d'Òdena, el més devastador de l´estiu del 2015, el guardiolenc Marc Sellarès posarà punt final al procés de creació del bosc de les creus. Quan l´obra estigui acabada tindrà unes 1.200 creus elaborades amb els troncs dels arbres socarrats per les flames, repartides entre els municipis del Bruc i Sant Salvador de Guardiola, a tocar de la carretera BP-1107.

Sellarès treballa de sol a sol cada dia per enllestir l´obra a temps. Només hi falten els últims detalls: instal·lar creus a l´altra banda de la via i resseguir la silueta de les muntanyes properes per donar profunditat a l´escena. Confia que el dia 26 només haurà de fer els darrers retocs i al vespre inaugurarà l´espai.

Però la inauguració serà, al cap i a la fi, un mer formalisme. Des que Regió7 se´n va fer ressò el mes de setembre passat, el bosc de les creus ha fet la volta al món gràcies a l´atenció dels mitjans internacionals: ha aparegut en centenars de mitjans dels Estats Units, el món àrab, Rússia o l´Índia. També ha rebut visitants de tota mena: escoles, directors de cinema, grups de música, fotògrafs de la xarxa social Instagram i també famílies que han decidit enterrar-hi les cendres de persones estimades. Fins i tot hi ha qui s´atura a demanar un autògraf a Sellarès. Ell, reconeix, és el primer sorprès. «Mai he fet res que emocionés tanta gent», diu.

L´obra és una intervenció artística de gran format que se situa dins el corrent del 'land art' (art de la terra). De fet, diu Sellarès, és la més gran que s´ha fet mai a l´estat espanyol. El 'land art' és un moviment artístic que entén l´obra com a part del paisatge i aproita materials naturals com pedres i fulles. En aquest cas, Sellarès ha fet servir els troncs cremats per l´incendi de fa un any. Els puristes de la disciplina poden retreure-li que utilitzi claus de metall per fixar les branques en comptes d´un altre material biodegradable. Ell es defensa: «en el futur jo mateix m´encarregaré de recollir-los. A més, tinc la consciència tranquil·la: netejant la zona he recollit més ferralla de la que deixo».

El foc d´Òdena va ser el pitjor de la darrera dècada a la Catalunya Central. Va cremar 1.293 hectàrees de municipis de l´Anoia i el Bages, bona part de les quals ja havien estat afectades per l´incendi de Montserrat del 1986. La causa va ser l´espurna provocada per una màquina trituradora de palla.

Bomber i artista

Tot i les dimensions colossals de l´obra, tot i que busca remoure consciències i convida a reflexionar sobre la devastació d´un bosc, l´origen del projecte neix d´un impuls creatiu personal, íntim. Sellarès, a més d´artista visual, és caporal dels bombers de Barcelona. La seva professió és precisament lluitar contra les flames. Quan es va declarar l´incendi ell no estava de servei, però va sumar-se a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) per apagar-lo. Quan pensa en aquell dia se li remou la consciència. Creu que s´hauria pogut evitar. Recorda observar el paisatge devorat pel foc i veure esquelets en els troncs cremats. El sentiment de pèrdua era enorme.

Sellarès, que es considera un «indígena guardiolenc», coneixia els bosc com el palmell de la mà: hi ha viscut, passejat i buscat bolets. Necessitava expressar la pena que sentia. El bosc de les creus és essencialment un ritual de dol a gran escala.

La inspiració estètica va sorgir del cementiri de Normandia, on hi ha enterrats els soldats americans morts durant la Segona Guerra Mundial. L´obra, però, no és estàtica. Tant la forma com l´esperit han evolucionat amb el temps. A mesura que l´obra ha anat creixent també s´ha emplenat de significats diversos. Cada arbre està concebut com una escultura individual, una obra d´art en si mateixs, i alguns prenen formes estrambòtiques que poc tenen a veure amb una creu. El mateix procés de creació també ha servit a Sellarès per entrar en comunió amb el territori. «Treballar amb les mans de sol a sol, tot i les inclemències, fa que entengui millor els meus avantpassats», diu.

Exportar el projecte

Amb els anys, l'obra es transformarà junt amb el paisatge. En última instància, desapareixerà. D'això es tracta el land art: és efímer. «El moment més espectacular serà quan les creus comencin a caure a terra», diu Sellarès.

També confia a exportar el format a altres països on la deforestació amenaça el medi ambient per aprofitar el potencial conscienciador de l'obra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema