Vuit obres d´art de cinc propietaris diferents en vuit cavallets tapats amb un vel negre. Poc després de la 1 del migdia d´aquest dimecres, el misteri va quedar desvelat i els navarclins congregats a la biblioteca Sant Valentí van poder admirar quina cara fan les obres d´art de Ramon Casas que fins ara han restat inèdites a la mirada pública. Amb un retrat de Júlia Peraire datat entre el 1906 i el 1908 com a peça més llampant, el conjunt va servir per testificar el vincle del pintor amb Sant Benet de Bages i Navarcles. Un lligam que arrenca a final del segle XIX quan la família de l´artista es va incorporar a l´accionariat de la fàbrica tèxtil propera al monestir i es va afermar el 1907 quan va adquirir el cenobi, aleshores en franca degradació.

Un oli d´un camp de roselles de petites dimensions; un paisatge de Collserola amb la inscripció «A mi amigo Peyus»; la imatge d´una dona arrepenjada en un cotxe; la figura del ceramista barceloní Josep Guardiola Bonet (1869-1950); i els retrats dels navarclins Pere Corbella Tudó (1862-1924), masover de Sant Benet, Joan Girbau Rosanas (1879-1935), director de la fàbrica, i Josep Ribó Fornells, àlies Met (1867-1943), formen, juntament amb la suggerent estampa de Júlia Peraire, aleshores la seva musa, el repertori que es va donar a conèixer. Una producció que se suma al catàleg de la vasta producció d´un artista prolífic que al llarg de la seva vida es va relacionar amb la gent de Navarcles.

«En l´àlbum de records de Santiago Rusiñol, hi un dibuix que li va fer en Casas on apareix enfilat dalt d´un arbre, i la inscripció que porta diu ´Record de Navarcles´», va explicar Vinyet Panyella, comissària de l´Any Casas. Una mostra més del vincle bagenc d´un pintor que ja el 1881 va fer de Sant Benet un argument per a la seva obra. Tal com va explicar l´alcalde, Llorenç Ferrer, «cal suposar que en Casas, aleshores un noi jove, visitava la torre de l´amo de la fàbrica i, des d´allí, veia el monestir, perquè hi ha dos dibuixos on es veuen, d´una banda, un tros del claustre amb dos capitells, i de l´altra, una vista panoràmica».

Peces d´art que veuen la llum

L´una rere l´altra, Panyella i Ferrer van anar alçant les peces de roba que ocultaven a sota les reproduccions de les obres esmentades. «Portar els originals hauria estat un risc», va afirmar l´alcalde, que alhora va explicar que, en un cas, ni tan sols se sap on para: el retrat d´en Met es coneix perquè la família el va imprimir en el recordatori del seu funeral, l´any 1943.

Regió7 va informar dissabte passat que en l´acte d´ahir es revelarien cinc peces de Casas i, també, s´ensenyaria el retrat al carbó de Pere Corbella, vigilant contractat per l´artista per cuidar la finca, que la seva néta, Carme Sidera, va vendre fa uns anys al Museu Comarcal de Manresa. «Dissabte, però, vaig rebre una trucada d´una persona que també tenia un carbó de Casas, i diumenge, una altra», va apuntar el polític, que va afegir que «no sé si en sortiran més, espero que sí».

Tal com va apuntar l´alcalde a aquest diari, els propietaris volen restar en l´anonimat i no tenen intenció de desprendre´s de les obres, ja sigui per vendre-les o per cedir-les a algun museu. Una circumstància que va dotar l´acte d´ahir d´un interès afegit. No en va, Panyella es va mostrar «molt emocionada» per tenir l´ocasió de contemplar una peces que es poden afegir al catàleg raonat de l´obra de Ramon Casas que va elaborar l´especialista Isabel Coll. «Fa goig veure els artistes al seu lloc, i dos dels llocs de Ramon Casas van ser Navarcles i Sant Benet de Bages».