ENTREVISTA

«Els ajuntaments han de fer, però sobretot han d'incentivar que la ciutadania faci coses per al poble»

L´alcalde d´Avinyó, el republicà Eudald Vilaseca, ha complert cinc anys en el càrrec

15.07.2016 | 19:48
Eudald Vilaseca, al balcó de l´ajuntament.

Professor de química a la Universitat de Barcelona, Eudald Vilaseca (ERC) combina la docència amb la recerca i, des de fa cinc anys, amb l´alcaldia d´Avinyó. Vilaseca va liderar el 2011 un tomb polític al municipi, ja que a les eleccions d´aquell any els resultats li van atorgar 6 dels 11 regidors de l´Ajuntament i, per tant, una majoria absoluta que posava el punt final a 12 anys de governs de CiU (també amb majoria), partit que va quedar en solitari a l´oposició. Ara ha complert un any del seu segon mandat al capdavant del consistori, després d´unes segones eleccions, les del 2015, que no només van ratificar la seva majoria absoluta, sinó que la van reforçar (va sumar un regidor més, 7), en un municipi que es mou en el bipartidisme.

Ara que ja tenen una perspectiva de cinc anys de govern, què creu que és el millor i el pitjor del que van ´heretar´ dels 12 anys de govern de CiU que els van precedir?
Des del punt de vista positiu, com que veníem d´una època econòmicament favorable en termes generals, s´ha de dir que les finances municipals estaven ben sanejades, i això et proporciona una bona plataforma de sortida. I s´ha de dir que hem mantingut el mateix nivell, malgrat que els ingressos han disminuït molt. En aquella època de vaques grasses també es van fer molts equipaments, que és bo tenir-los i realment se n´està traient profit, però sí que en aquest cas creiem que quan vam entrar estaven infrautilitzats, i el que hem fet és dinamitzar-los, donar-los més utilitat. Això entrava dins el nostre plantejament general de millorar els serveis. La nostra idea ja no era fer obres de gran envergadura, sinó millorar els serveis del dia a dia.

I com a negatiu dels mandats precedents?
No puc parlar de grans problemes. Un dels que vam haver d´afrontar és que des de final dels 90 no s´havien tocat les tarifes de l´aigua. En conseqüència, feia anys que es feia curt entre els ingressos i el cost del servei, i això va portar un dèficit creixent per aquest concepte. Un dèficit que, certament, l´Ajuntament cobria, tenia feta la reserva de diners corresponent. Però hi havia un desajustament important, i això ens va afectar la liquiditat durant un període de temps. Vam haver de fer una actualització de tarifes que ens va obligar a augmentar-les el 26%. Però és que les anteriors tenien uns 15 anys de vigència, i creiem que un servei com aquest s´ha de cobrir amb les tarifes. El més normal és que l´aigua es pagui pel nivell de despesa que en fa cada usuari.

Deia que una de les tasques en què han centrat el seu govern és la de dinamitzar els equipaments que havien heretat dels 12 anys de CiU. Un exemple?
El cas més evident és el del local Catalunya. Va ser molt positiu que l´anterior govern el recuperés com a equipament públic, ja que en van fer la compra als propietaris i la posterior rehabilitació, però es feia servir molt poc. Per tant, un de les primers objectius que teníem clars és que s´havia de potenciar i augmentar-ne l´activitat. Semblava que només s´hi hagués de fer el més imprescindible, i el que vam fer nosaltres és crear programació d´activitats, en què s´integressin també les propostes d´entitats. De tal manera que cada cap de setmana s´hi fa una cosa o altra. Hem programat activitats com a Ajuntament, però sobretot hem fomentat que entitats i associacions hi portin activitats. S´han de facilitar totes les iniciatives que sorgeixin d´entitats, perquè hi surt guanyant tothom. Els ajuntaments han de fer, però sobretot han d´incentivar i facilitar que la ciutadania faci. De fet, t´estalvia molta feina, perquè hi ha molta gent que té ganes de fer coses. I si tu els proporciones les eines i els ho poses fàcil, tot és un guany per al poble.

Van arribar després d´un cicle dedicat al maó i vostès s´han dedicat a omplir-los de vida?
Potser afirmar-ho així seria excessivament taxatiu, però sí que hi havia una mica la sensació que moltes obres que es van fer en els anteriors mandats, un cop acabades no es podien tocar gaire, que eren més per ensenyar que no pas per fer servir. Un exemple és que quan es va fer la reforma de la plaça Major se´n va treure el mercat ambulant i, quan es van acabar les obres, no s´hi va tornar. Però el comerç demanava que es retornés aquí perquè genera més moviment, i és una de les primeres coses que vam fer. Són petits detalls, però importants.

Ajuntaments que en l´època de vaques grasses van tirar endavant molts equipaments, després s´han trobat que no els arribaven els ajuts compromesos i això els va generar fortes tensions de tresoreria. Ha estat el seu cas?
No, no ha estat així. Però sí que ens hem trobat que alguns d´aquests equipaments tenien mancances, deficiències o aspectes per acabar, que ens han obligat a afrontar noves despeses. Al mateix local Catalunya en vam haver de fer.

Pel que m´explica, doncs, van rebre en ´herència´ un Ajuntament sanejat, i es manté sanejat?
Totalment. Crec que és prou eloqüent que tenim un nivell d´endeutament a l´entorn del 10%, quan el límit fixat és del 75%, i anys enrere aquest llindar era del 125% (sobre el pressupost ordinari). I paguem els proveïdors a 22 dies de mitjana.

I un poble petit i sanejat com Avinyó, com l´afecta la Llei d´estabilitat pressupostària del govern central?
És molt injusta. Perquè, per exemple, l´any passat, amb el tancament de l´exercici del 2014, ens va quedar un superàvit d´uns 500.000 euros, però amb el sostre de despesa que fixa aquesta Llei vam poder disposar per a inversió de 30.000 euros. Està bé la filosofia de la Llei de garantir que els ajuntaments tinguin els diners per pagar els proveïdors, però un cop parlem d´administracions sanejades hi hauria d´haver més marge. Hi hauria petites inversions que afrontaries i per a les quals tens els diners, però amb aquesta Llei te n´has d´estar.

En aquests anys de crisi, la promoció econòmica i els plans per fomentar l´ocupació han estat una de les prioritats comunes dels ajuntaments. Quina és la situació econòmica d´Avinyó com a municipi? Hi ha una dependència de l´escorxador?
En atur estem una mica per sota de la mitjana comarcal, que al seu torn està per sota de la mitjana catalana. Estem a l´entorn del 12-13%. Això no treu que, com la majoria dels municipis, tenim situacions difícils d´aturs de llarga durada, necessitat de promoure plans per al foment de l´ocupació, de fer ajuts socials... Certament, tenim una empresa clau, com és l´escorxador, que aporta a l´entorn d´uns 500 llocs de treball, i és clar que aquesta dependència té el seu risc. Sempre és bo poder diversificar.

Avinyó té les condicions necessàries per diversificar-se?
Sí. Tenim polígons preparats, un dels quals, el del Soler, és propietat de l´Incasòl, i com a empresa pública es mou molt, la qual cosa fa que tot sovint passin empreses a veure i valorar la possibilitat d´intal·lar-se aquí. L´espai industrial hi és. I com a Ajuntament ens movem en tot allò que està mínimament al nostre abast, com ara la portada de la fibra òptica, que creiem que és una eina de captació imprescindible.

En tenen lligada l´arribada i estesa d´aquesta tecnologia?
Sí. A Avinyó tenim una xarxa de televisió per cable, amb uns 400 usuaris, i vam plantejar la possibilitat de connectar-ho amb aquesta nova xarxa, ja que hi havia un client potencial important. Ens van recomanar una enginyeria que ho va analitzar, i ens van dir que sí que era possible, però que resultaria millor connectar-ho tot de nou a la fibra òptica. Llavors el que vam fer és contractar la redacció del projecte, hem adjudicat nosaltres mateixos l´obra i ja hi ha una empresa que n´ha fet l´estesa al nucli urbà. Falta fer les escomeses i posar-ho en marxa.

De quina manera preveuen gestionar aquesta xarxa de fibra òptica?
Aquí hi ha un tema complicat, de caràcter legal, que és si l´administració pot o no gestionar xarxes de telecomunicacions. Hi ha una nova llei de telecomunicacions que és molt restrictiva, i que fixava que el maig del 2015 totes les antenes públiques destinades a telecomunicacions s´havien de suprimir. El que passa és que simultàniament havia de sortir un nou reglament que havia de dir com s´havia de fer, però no s´ha tirat endavant. Nosaltres som operadors de televisió per cable, i ara el que haurem de comunicar és que passem a ser operadors de comunicacions electròniques. Això ara ho gestiona la Comissió Nacional del Mercat de la Competència, i si nosaltres els fem aquesta sol·licitud el que passarà és que de moment quedarà sobre la taula perquè hi ha un buit. El que ens han recomanat és que creem un organisme autònom que ho gestioni, que ja hem constituït, que no deixa de ser el mateix Ajuntament. Aquest organisme autònom és el propietari de la xarxa. El servei de telefonia i Internet no el donarem nosaltres, sinó que ha de ser obert i pot venir qualsevol operador, que ens haurà de pagar lloguer per fer servir la nostra instal·lació. Nosaltres podem fer d´operador, però no ho farem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema