«Ho sento, però jo sóc molt santvicentí», diu Josep Gomariz després de rebre la primera Medalla de Sant Vicenç que atorga l´Ajuntament de la població a persones que s´hagin distingit per treballar pel poble. Va ser escollit per votació popular entre 8 candidats.

Satisfet de rebre la primera Medalla de Sant Vicenç?

Fa il·lusió. Estic molt tranquil. Estimo molt Sant Vicenç. Crec que durant la meva vida he fet una bona feina al poble i continuaré treballant per Sant Vicenç. Fa 40 anys que sóc president de la penya, he estat al gremi de carreters, als geganters, al futbol... He estat arreu on m´ho han demanat sempre perquè m'estimo el poble.

Quins creu que són els seus mèrits per haver estat distingit?

Crec que tot hi ha ajudat una miqueta. Jo recordo molt el dia que vam inaugurar el pavelló de Sant Vicenç l'any 83. Era el primer de l'època dels ajuntaments democràtics. Això em va fer molta il·lusió. I de la penya no cal dir-ho. Som la quarta del món en nombre de socis. Això és un orgull per a Sant Vicenç. Pel que fa a la resta, he fet el que he pogut, però crec que ha sigut una tasca positiva per al poble.

Què és ser i sentir-se santvicentí?

És on he nascut i he crescut. He estat al primer ajuntament democràtic 8 anys com a regidor d'Esports i de Festes, i vam fer una tasca molt bona, amb molta il·lusió, i crec que fent feines importants. Em sento molt santvicentí, encara que ara visqui a Manresa per circumstàncies laborals. Quan m´enterrin, que ho facin a Sant Vicenç.

Quan va rebre el premi va explicar que al principi es va agafar amb escepticisme el fet de ser candidat...

Quan m´ho van dir no sé què vaig pensar. Pensava que havia de ser una cosa en la qual s´hi participés bé i que fos tot molt legal. Com que ho ha sigut... A mi em coneix molta gent. Tenim 1.100 socis de la penya, i això vol dir que fem les coses ben fetes. Les que no estan ben fetes també s´han de dir, però crec que la balança és més positiva que no pas negativa. Per tant estic content de la feina que hem fet.

Va explicar també que el seu nét va ser qui el va convèncer perquè acceptés ser candidat...

Em va dir que si no acceptava seria un menyspreu. M´ho vaig agafar amb ganes de treballar. A vegades em trobava algú que em deia que m´havia votat. Altres que em deien que no. Jo el que vull és donar les gràcies a tots els que m´han votat i també als que no ho han fet. Perquè hi havia 8 candidats i tots teníem opcions de guanyar. Crec que tots som mereixedors de la medalla, però només n´hi pot haver una. Al discurs vaig dir, amb les meves poques paraules, que voldria partir-la en vuit trossos per donar-ne un a cada finalista.

Té alguna altra distinció?

Una medalla d´or del Barça pels 25 anys de ser president de la penya de Sant Vicenç. És un pin d´or. He tingut moltes recompenses al llarg de la vida sense medalles però en forma d´agraïments. La del Barça és especial. Me la va concedir Joan Gaspar. Ara en fa gairebé 40 de president. Aquest any hi ha eleccions i no sé si m´hi tornaré a presentar, però si em trobo bé i en tinc ganes ho faig amb molt de gust.