La mineria del Bages haurà d'esperar fins després de l'estiu per tenir un primer document urbanístic aprovat que defineixi amb concreció totes les peces del trencaclosques d'aquesta activitat, que abasta bàsicament els municipis de Súria, Sallent, Balsareny i, de manera més indirecta, Callús.

Malgrat que quan en va presentar les línies principals de treball, el 23 de març passat, el departament de Territori de la Generalitat va concretar que la voluntat era que superés l'aprovació inicial de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central a principi de juny, les nombroses aportacions que ha rebut en la fase de propostes i suggeriments i la necessitat d'integrar-los en el document fa que aquest primer tràmit formal s'hagi deixat per a la propera comissió, que en principi hauria de tenir lloc el setembre.

Aquesta aprovació inicial és rellevant perquè ja inclourà el contingut detallat i consensuat amb el territori de tots els elements que entren en joc en aquesta planificació, que s'està desenvolupant en un moment clau ja que enllaça els plans d'expansió d'ICL Ibèria pel sector de Súria (l'anomenat projecte Phoenix) amb el progressiu tancament, ja conegut, del front d'explotació de la potassa de Sallent-Balsareny, que s'ha d'anar fent efectiu progressivament fins al 2019. L'aprovació definitiva d'aquest Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages es preveia per al desembre.

El primer que haurà de resoldre aquest document són les mesures que es prendran en els dos anys i mig de transició que hi haurà entre la prohibició de continuar abocant al Cogulló i el cessament definitiu de l'activitat a les mines de Sallent.

A banda de la posada en marxa de les plantes de sal vacuum, l'esbós del pla presentat el març apuntava onze propostes que han de servir per superar aquest període transitori, i són les que s'havien de consensuar. L'aprovació inicial del PDU ja hauria de definir amb claredat quina és l'opció o opcions escollides. Entre les que es plantejaven hi havia des de crear un nou dipòsit salí transitori a Sallent, fins a obrir la via de reintroduir aquest material en antigues galeries de la mateixa explotació, o el transport en ferrocarril fins al mar.