La bogeria del món s’acosta a les parets del balneari europeu. Crema el nord d’Àfrica, guerra a tocar del Mediterrani, l’Estat Islàmic i els seus atacs terroristes a França, a Bèlgica... Què es pot dir des del cristianisme?

A França parlen de l’existència d’una guerra de guerrilles que ja és a Europa. Què es pot dir? Que amb la violència no es va enlloc. I que l’islam autèntic no és això. Com a cristians hem de continuar dialogant amb l’islam que valora la vida, la pau i el diàleg. Hem de combatre el terrorisme, sempre dins del respecte als drets humans, i alhora no hem de ser hipòcrites: hi ha països que parlen de pau i a la vegada estan venent armes. Això també ho va dir fa pocs dies el papa Francesc.

Europa peca contra la caritat amb els refugiats?

No només contra la caritat sinó contra els drets humans. I s’oblida que en altres èpoques molts europeus van ser refugiats en altres països europeus, i que es van superar ànims d’enfrontament gràcies a l’esperit d’acolliment. Quan Europa tanca les seves fronteres, envia els refugiats a una mena de camps de concentració, els torna als països d’origen, no aplica els compromisos adoptats... tot això no va només contra l’amor fratern, que seria el punt de vista cristià, sinó contra els drets humans i contra la tradició més sana d’Europa, la que va animar el projecte que va néixer després de la Segona Guerra Mundial, i que es va pensar com una terra d’acollida dels qui pateixen. D’altra banda, cal que arribi el moment en què ningú no necessiti fugir, perquè trobi la pau i el necessari per viure en el seu país. Aquí hi ha tot un treball polític per fer.