Les mongetes van arribar a Castellfollit del Boix fa més de 300 anys, fruit d'un intercanvi amb Amèrica. Amb una història consolidada i unes característiques organolèptiques pròpies, els productors d'aquest llegum fa anys que treballen per aconseguir la denominació d'origen protegida (DOP), que permetria preservar la qualitat i incrementar la seva promoció. La Fundació Miquel Agustí ja està a la recta final del projecte d'assessorament científic per obtenir una nova varietat de la mongeta més resistent al clima i al territori.

De pell molt fina, mida petita, textura cremosa i gust suau, la mongeta de Castellfollit té unes qualitats pròpies que la fan molt apreciada pels paladars. El coordinador del grup de recerca de la Fundació Miquel Agustí, Francesc Casañas, explica que la mongeta que creix a Castellfollit és d'origen mexicà i està emparentada amb una mongeta que es cultiva als Estats Units. "És una mongeta petita, que sensorialment es caracteritza per tenir molt poca percepció de la pell, no s'esberla quan es cou i és cremosa i amb un gust suau", diu Casañas.

Ja fa cinc anys que la Fundació Miquel Agustí treballa sobre el terreny en un projecte sobre la millora genètica i ambiental de la mongeta de Castellfollit del Boix i, segons ha apuntat Casañas, el projecte ja es troba a la recta final. L'investigador ha explicat que obtenir una nova varietat d'un producte alimentari és un procés molt lent, ja que exigeix fer una selecció molt estricta que comporta diversos anys d'estudi.

Casañas ha apuntat que aquesta varietat de mongeta topa amb dos problemes principals: d'una banda, la resistència a la sequera i, de l'altra, aconseguir que les plantes tinguin un creixement més definit.

Davant d'aquesta situació, la Fundació Miquel Agustí treballa en un camp experimental on duu a terme diverses iniciatives com ara el cultiu de plantes amb un encoixinat de plàstic. Segons Casañas, l'experiment té per objectiu veure si aquest encoixinat permet aguantar més la humitat a la planta davant de les sequeres i afavoreix així la germinació. La iniciativa pretén que l'aigua es coli a través d'uns petits forats que té el plàstic i es quedi estancada al volant de la planta, de manera que la humitat duri més temps. En el fons, ha dit l'investigador, "el projecte té per objectiu mantenir les característiques sensorials de la varietat històrica i corregir alguns defectes productius per aconseguir més benefici pels agricultors".

El president de l'Associació de Productors de Llegums de Castellfollit del Boix, Josep Rius, explica que antigament la mongeta era un aliment d'autoconsum a la majoria de cases del territori i no se'n feien grans produccions. Avui en dia, però, "si ens interessa que això funcioni necessitem una producció mínima i aquí és on, a hores d'ara, ens trobem amb els principals entrebancs". Actualment l'associació té 14 productors, però entre tots ells no superen les dues tones de producció anual. Es tracta d'una quantitat molt petita per aconseguir tenir una DOP, ja que, segons ha apuntat Rius, "calculem que hauríem d'arribar a la trentena de tones anuals de producció per aconseguir la denominació d'origen protegida".

Rius creu que amb les millores que pugui aportar l'estudi de la Fundació Miquel Agustí, els pagesos podran aconseguir una producció constant per poder abastir el mercat. L'augment de la producció, segons Casañas, és fonamental per aconseguir la DOP.