Mura salva l'escola posant-la de moda

Vall de Néspola va reobrir l'any 2000 amb dos alumnes, i aquest curs assolirà el seu màxim amb una cinquantena

01.09.2016 | 07:36
Alumnes del centre durant una classe.
Alumnes del centre durant una classe.

L´escola Vall de Néspola de Mura tindrà el proper curs un alumne per cada 4 habitants que hi ha al poble (en té uns 200). Se n´esperen 48, la xifra més alta des que va reobrir portes l´any 2000 (amb dos nens) després d´haver-les hagut de tancar el 1979 per poca demanda.
L´augment ha estat progressiu, però s´ha notat especialment aquests últims anys, a mesura que s´ha anat consolidant el model educatiu i pedagògic que aplica l´actual equip de professors, explica l´alcalde, Martí Perich. Són tres: Cristina Pons, que va arribar al centre fa 7 anys, Sergi Pich i Anna Aguilar, que s´hi van incorporar poc després, però l´increment de la demanda per a aquest curs (el juny l´escola va tancar amb 36 alumnes, tot i que havia començat amb 28) portarà al Vall de Néspola dos mestres més, a banda dels itinerants de música i anglès compartits amb la resta d´escoles rurals del Moianès Ponent.

Més que tutors, aquest model els entén com a «professors de referència». Fins ara, com que eren 3, n´hi havia un per a cada grup d´alumnes: els petits, de 3 a 5 anys; els mitjans, de 1r i 2n de primària; i els grans, que correspondrien als cursos de 3r a 6è, per bé que es treballa «en un ambient familiar, amb alumnes molt barrejats per edats, i amb molta implicació dels pares. Això permet als professors tenir més coneixement de l´evolució dels alumnes i adaptar l´aprenentatge a les seves necessitats», explica l´alcalde. Diu que és el model d´èxit que ha multiplicat la demanda de famílies de fora –bàsicament de Barcelona o del Vallès– «però també alguna del Pallars», que han anat a viure a Mura (algunes a Talamanca i a Rocafort), buscant aquest model educatiu.

Vall de Néspola canvia les aules per una gran sala a la planta baixa amb espais de joc i aprenentatge per als alumnes petits i mitjans, i un entresolat per als alumnes més grans. Tampoc no hi ha assignatures, sinó tasques i tallers, i es fa molta activitat a fora, en contacte amb la natura (vegeu desglossat). «Els nens han de poder ser lliures, moure´s, grimpar pels arbres, i tocar la terra, en lloc de tenir-los asseguts amb la bata a la cadira», explica la fins ara directora del centre, Cristina Pons.

Dins l´escola, aquest model «fuig de la lliçó i la memorització, i vol educar amb autonomia. Més que aprendre continguts per si mateixos, l'important és que els alumnes aprenguin a buscar-se la vida, a llegir molt, a saber on han de trobar la informació, i a interioritzar coneixements. I tot això, interactuant amb altres alumnes i de diverses edats, perquè aprenguin a treballar en equip i a organitzar-se».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

Uns masovers d´Artés eviten ser desnonats perquè tenen una seixantena d´animals

Uns masovers d´Artés eviten ser desnonats perquè tenen una seixantena d´animals

La parella té gossos de caça, cabres, gallines, oques i un porc vietnamita

Artés torna el rellotge al vell campanar després d´un segle

Artés torna el rellotge al vell campanar després d´un segle

Un acapte popular impulsat per la revista L'Artesenc ha permès la recuperació

El Bages és la comarca catalana on és més car llogar una sala de vetlla

El preu mitjà als tanatoris bagencs és de 961 euros, mentre que al conjunt de Catalunya és de 358...

Enllaços recomanats: Premis cinema