ra fàcil saber on es dirigia la riuada de gent vestida amb samarreta blanca i estelades lligades al coll que baixava la carretera de Santpedor de Manresa en direcció a l´estació d´autobusos. De l´aparent felicitat que els portava a Berga tan sols hi havia això: l´aparença. Molts dels presents reconeixien sentir-se «cansats» de mobilitzacions cada Onze de Setembre. «Abans era anar a Barcelona, i ara és anar a Berga, l´any vinent no ho sabem», ho resumia un d´ells.

Mentre s´anaven formant cues davant els vehicles que s´havien de desplaçar fins a la capital del Berguedà, salutacions, petons i abraçades. La majoria, famílies i grups d´amics que ja es coneixien, confien que aquest sigui l´últim en què faci falta una Diada de caràcter reivindicatiu. «Començo a estar-ne una mica fart», sentenciava un manresà, que s´afanyava a afegir que, tot i això, «tornaré les vegades que faci falta». Una sensació de cansament que no era única. Quan tothom ja era al seu seient, les frases que més se sentien tenien un to més aviat cansat. «Esperem que l´any vinent ho puguem celebrar d´una manera diferent», expressava un matrimoni.

Durant el trajecte entre el polígon de la Valldan i el centre de Berga, la pregunta estrella era per què la capital del Bages no havia estat escollida com un dels punts en què se celebrava, per primera vegada, una concentració descentralitzada. Abundaven els arguments sobre la major disponibilitat d´infraestructures que ofereix Manresa i la seva centralitat, i la majoria lamentaven l´elecció de l´ANC.

La proximitat entre les dues poblacions va fer que molts dels participants decidissin escollir el cotxe com a mitjà de transport. Els més joves reconeixien que un dels motius era poder gaudir dels concerts. Una vegada col·locats al tram 12, l´aclaparament per les cinc mobilitzacions anteriors, es va tornar a fer evident. Molts reconeixien no haver-se inscrit a la manifestació, i altres ho havien decidit a última hora. Entre les veus més optimistes se sentia la de l´escultor manresà Ramon Oms. «Si hem de tornar a sortir l´any vinent, ho farem», assegurava.

A la tornada, després d´un acte llarg, hi havia bromes sobre la lentitud del vehicles que es van trobar amb problemes per sortir de Berga. «Lent com el procés», se sentia entre riures.