OPINIÓ: Poder beure aigua que brolla de la terra és un privilegi que cal vetllar

Un tresor sortit d'un caos geològic, un trencament de l'escorça del conglomerat de la muntanya de Montserrat

18.09.2016 | 20:10

Una de les grans particularitats de Monistrol de Montserrat és que es tracta d'una població que secularment gaudeix d'una aigua excel·lent.

Monistrol de Montserrat beu aigua que brolla de la terra. L'aigua de la font Gran neix dins del poble, al que avui és la plaça on hi ha l'Ajuntament.

L'assentament humà originari es va ubicar en un espai on l'aigua era potable sempre perquè, amb més o menys oscil·lació de cabal, fins i tot en èpoques de sequera en subministra prou per al poble, les hortes i avui per a la indústria. L'aigua és de titularitat pública i l'administra l'empresa Sorea. La de Monistrol de Montserrat és una aigua que neix a dins del poble, es bomba cap a munt fins als antics dipòsits del Cremallera, des d'on es distribueix, per la llei dels vasos comunicants, a tot el nucli urbà.

L'aigua surt d'un caos geològic, un trencament de l'escorça del conglomerat pinyolenc que forma la muntanya de Montserrat. Estudis hidrològics realitzats assenyalen que l'aigua de pluja s'escola aproximadament un 50% pels diferents torrents de la muntanya i l'altre 50% per les diaclasses, les esquerdes naturals. L'absorció es fa en el cim de la muntanya i a la zona de Collbató i el Bruc, que és la més trencada.

Aquestes absorcions d'aigua i la circulació subterrània van donar lloc a les Coves del Salnitre de Collbató. Diferents moviments tectònics van trencar aquests corrents interiors d'aigua per adreçar-los –per fortuna dels monistrolencs– cap a la banda de Monistrol de Montserrat. Gràcies a un tall geològic que és el torrent de les Guilleumes, que neix a la zona del Cavall Bernat i la serra de Sant Antoni i desemboca a l'alçada del pont gòtic, la majoria de fonts importants neixen a la zona monistrolenca mirant cap a Collbató. La font més important és la Font Gran que és la que subministra d'aigua el poble.

Abans la gent anava a buscar l'aigua a aquesta o altres fonts –la de la Canaleta, dels Paraires, del Baldiri, del Cirerer, de la Capella– i a mitjans dels anys 20 amb un treball de l'enginyer suís del Cremallera Julià Fuchs es va fer la conducció d'aigües.

La quantitat i el cabal constant de l'aigua de Monistrol és una singularitat. La llegenda popular diu que hi ha un llac interior a la muntanya. Però això no ho sap ningú. Encara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

Artés torna el rellotge al vell campanar després d´un segle

Artés torna el rellotge al vell campanar després d´un segle

Un acapte popular impulsat per la revista L'Artesenc ha permès la recuperació

El Bages és la comarca catalana on és més car llogar una sala de vetlla

El preu mitjà als tanatoris bagencs és de 961 euros, mentre que al conjunt de Catalunya és de 358...

Sant Vicenç trasllada a la Generalitat la voluntat d´accelerar les obres del vial d´accés a la C-55

Sant Vicenç trasllada a la Generalitat la voluntat d´accelerar les obres del vial d´accés a la C-55

La consellera Meritxell Borràs ha visitat la localitat aquesta tarda i ha conegut l'equipament de...

Enllaços recomanats: Premis cinema