El nou rector de Sant Joan, el capellà que va 'derrotar' un bisbe

El paraguaià Gerardo Mereles, va protagonitzar al seu país una denúncia al Vaticà contra qui el bisbe de la seva diòcesi

30.09.2016 | 13:13
El religiós paraguaià Gerardo Mereles.

«Guanyar els poderosos no és cosa fàcil». Ho diu el nou rector de Sant Joan, Rajadell, Fals i Monistrol de Rajadell. Gerardo Mereles Espínola sap què és enfrontar-se a l´establishment de l´Església. Va ser el vicari general de la diòcesi paraguaiana de Ciudad del Este –la segona ciutat més important de Paraguai, fronterera amb el Brasil i l´Argentina, a la regió d´Alto Paraná– i el 2009, essent el titular de la parròquia de l´Espíritu Santo, va ser centre de moltes mirades i encara de més comentaris. Que si era homosexual, que si era un faldiller, que si tenia amants? El motiu dels atacs? Mossèn Gerardo, juntament amb una dotzena més de col·legues, va firmar una carta contra el titular del bisbat i la van fer arribar a Joseph Ratzinger, el papa Benet XVI. Acusaven el bisbe de múltiples irregularitats en la gestió de la diòcesi, inclosa la malversació de fons, i deixaven entreveure que encobria un sacerdot més que sospitós de pedofília i abusos sexuals diversos.

El prelat, Rogelio Livieres Plano, va agafar Mereles de cap d´esquila i el va apartar de la tasca sacerdotal. Però la denúncia va anar deixant pòsit al Vaticà malgrat que Ratzinger, més de la corda de Livieres que de Mereles, va desar el tema «al calaix», recorda ara el capellà, que, sense vanagloriar-se´n, no evita pas parlar de la qüestió.

Ja amb Jorge Mario Bergoglio com a número 1 de la plaça de Sant Pere, Livieres va acabar sent un dels primers damnificats de la política d´honestedat i pulcritud que exigeix el papa Francesc. El 2014, dos mesos després d´una inspecció al bisbat de Ciudad del Este, Bergoglio va destituir fulminantment Livieres. «Hi va haver un judici canònic i el vam guanyar. Jo havia estat vicari general i havia tingut accés a moltes coses. Les proves eren clares», rememora el sacerdot paraguaià.

Foc nou

Mereles fa foc nou al bisbat de Vic després de reintegrar-se a la seva diòcesi de Ciudad del Este. S´ha traslladat a Catalunya amb una mena de comissió de serveis. Ha firmat un contracte per cinc anys. Dissabte va assumir formalment les rectories que van lligades a la parròquia de Sant Joan. Fa estada en aquestes contrades des de després de Setmana Santa. A Moià ha dut a terme un primer període d´aclimatació. I ara agafa el relleu de mossèn Pere Soldevila Plans, que ha arribat a l´edat de jubilació.

En el marc de la remodelació dictada el juliol pel bisbe Romà Casanova, que té implicacions en moltes de les esglésies de la diòcesi, Mereles assumeix galons alhora que ve a observar com es treballa a Europa, a l´Estat espanyol, a Catalunya, per treure´n suc per als seminaristes de la seva terra d´origen. Després de passar pel purgatori per haver gosat alçar el dit contra el seu antic cap ara s´ha reintegrat amb força a l´activitat pastoral i de formador de nous capellans. Fins al punt que no ha dubtat fer les maletes.

Vinculat al ´president´ Lugo

El capellà va ser apartat de la rectoria que liderava a Ciudad del Este el juliol del 2009. Uns mesos abans el grup de religiosos crítics amb la gestió del polèmic Rogelio Livieres –que va morir l´any passat, tot just onze mesos després de ser destituït– havien tramès la denúncia escrita a Benet XVI. Aquella carta va obrir una crisi a la diòcesi i van rebre tant denunciats com denunciants. El bisbe va focalitzar la seva ira en Mereles, a qui acusava, per exemple, de ser amic de Fernando Lugo, un altre bisbe (avui secularitzat) que va arribar a ser el president de Paraguai i que abraçava la Teoria de l´Alliberament –repudiada per Ratzinger, per exemple, per això inicialment la denúncia de Mereles i els seus companys va tenir poc recorregut– mentre que Livieres era més proper a l´Opus Dei que a cap altra cosa.

El nou rector de Sant Joan no s´amaga pas de res. Admet l´amistat amb Lugo. I més encara: «el vaig tenir de professor; una gran persona, un gran tipus». I mentre recorda el poder que té l´Opus, la força del qual Livieres va portar al Paraguai des de l´Argentina, explica que històricament l´Església paraguaiana ha seguit el corrent teològic del qual el balserenyenc Pere Casaldàliga és un dels principals exponents.

Desviació de diners

Els crítics amb el prelat responsable de Ciudad del Este, com Mereles, retreien al bisbe que desviava donatius que haurien d´anar destinats a obres socials. Que feia i desfeia amb el bisbat, que havia convertit pràcticament en una empresa. De fet, el nou rector santjoanenc va retreure llavors a Livieres ser soci d´una empresa de reciclatge juntament amb un germà seu.

Els seguidors del bisbe, que també els tenia, no van trigar a insinuar que el capellà també posava mà a la caixa i, especialment, li retreien la seva proximitat amb les noies. Fins van arribar a fer circular que tenia una nòvia mig oficial a qui pagava els estudis i feia l´ullet quan anava a missa. «No van poder provar res de res perquè, evidentment, no hi havia res», recorda ara mossèn Gerardo.

Livieres va acabar apartant qui des d´ara és el rector de Sant Joan de Vilatorrada. «Ell em destitueix perquè vaig firmar aquella carta al Vaticà», va explicar Gerardo Mereles en aquell moment i, alhora, instava «qui pogués acusar-me de ser gai que m´acusés».

Tant l´acusaven d´anar amb noietes com de ser homosexual. I és que el prelat va acabar evidenciant més tard ser tot un homòfob. Més encara: el nou mossèn de Sant Joan, Fals i Monistrolet deia llavors, el juliol del 2009 i ara ho manté, que «el meu pitjor pecat va ser firmar aquella carta al Papa on sol·licitàvem rendició de comptes en l´administració de la diòcesi local perquè tenim documents sobre malversació; a més a més, demanàvem que s´aclarís la situació del pare Carlos Urrutigoiti», un religiós d´origen argentí com el bisbe mateix i que aquest suposadament protegia després que sortís rebotat de diversos països on se´l va acusar de pedofília.

Suspès com a sacerdot, Gerardo Mereles va acabari treballant –amb el degut permís, deixa clar– al departament de responsabilitat social de la hidroelèctrica Itaipú Binacional, una d´aquelles empreses que feia donacions a l´Església pensant en el bé social i que va acabar veient com els diners que enviava a Ciudad del Este no tenien, suposadament, la finalitat inicialment projectada.

Robatori sospitós

Mereles, que mig clandestinament deia missa «amb les monges» durant l´etapa oficialment d´ostracisme, encara va viure un capítol prou desagradable el març del 2010 quan el seu habitatge va ser assaltat per uns desconeguts que se´n van endur alguns objectes d´un cert valor. El més valuós per a ells, però, segurament va ser l´ordinador del capellà convertit en funcionari i un dossier documental que provava algunes de les trifulgues malversadores suposadament protagonitzades pel bisbe.

«S´ha resolt, aquell robatori?», se li demana. I el capellà respon ràpid: «a Paraguai no es resol mai res». Té clar, però, el nou rector de Sant Joan la més que probable autoria: l´entorn de Livieres. Calia, al seu entendre, destruir proves.

Però la desaparició documental no va tenir els efectes volguts pel bisbe. La denúncia del mossèn va fer taca d´oli. Grups de laics van anar mirant amb lupa Rogelio Livieres. Altres bisbes també li van cridar l´alto. I el cabdill religiós de Ciudad del Este no es va estar de disparar amb bala, metafòricament parlant, contra tot aquell que gosés alçar la veu contra ell. Ja no era tan sols protegir un clergue –que va convertir en el seu número dos– sospitós d´abusos sexuals i fer un ús discrecional dels quantiosos donatius que rebia. També va crear tres seminaris sense seguir les directrius de la conferència epis-copal paraguaiana i les normes vaticanes. Fabricava capellans com a xurros fent-los combregar amb la seva línia teològica, que en cap cas no sembla que fos la indicada pel Vaticà. Com a mínim l´actual.

Inspecció vaticana

Fart de pràctiques com la denunciada a Ciudad del Este, el papa Francesc va reobrir el cas inicialment denunciat per Mereles i va enviar al final del mes de juliol del 2014 una comissió d´investigació a la ciutat fronterera que estava integrada per dos religiosos prou significatius: el cardenal espanyol Santos Abril y Castelló, un dels homes que simbolitzen a Roma el combat de Bergoglio contra les males conductes amb rerefons sexual, i el bisbe uruguaià Milton Tróccoli, especialista en institucions seminaristes. Tots dos es van reunir amb diverses persones.

L´entrevista amb Gerardo Mereles, que es va explicar amb pèls i senyals, no hi va faltar. Santos Abril hi va departir en solitari ben bé un parell d´hores mentre Rogelio Livieres treia ferro a tot plegat. «Es va intervenir la diòcesi», remarca el nou mossèn santjoanenc. Com si fos un banc. Per posar-hi ordre.

Dos mesos després, Francesc comunicava la seva decisió. Encara quedaven al bisbe més de set anys per arribar a la jubilació. Però l´apartava de qualsevol servei. Destitució immediata. I per ordre judicial canònica. El Vaticà no va aclarir mai gaire el què. Sí que va deixar clar, però, que s´havia ofert al bisbe que renunciés voluntàriament. I que s´hi havia oposat. Mereles explica ara que l´oposició va suposar la celebració d´un judici canònic al qual va haver d´acudir amb un advocat canònic i un altre de civil. «Vam guanyar. No s´aparta un bisbe així com així», recorda. El portaveu de la Santa Seu, el pare Francesco Lombardi, només va assegurar llavors que la decisió era conseqüència de les irregularitats pastorals detectades a la diòcesi. Hi cabia tot i no hi cabia res. Creu i ratlla a Ciudad del Este. A començar de nou.

Com Gerardo Mereles, que pretén renovar els seu vot de fe a molts quilòmetres de casa després de ser reintegrat a la seva diòcesi d´origen. El bisbat de Vic necessitava més personal davant la manca de vocacions locals i molts dels mossens que van rebre nous encàrrecs diocesans el juliol són originalment molt distints i llunyans respecte de les esglésies que els toca comandar. Al Paraguai, en canvi, sobren aspirants a capellà però cal formar-los bé. El nou rector de Sant Joan, Fals, Monistrolet i Rajadell té la missió d´explorar el terreny alhora que fa tasca pastoral directa al Bages.

La setmana passada ja va conèixer els diversos òrgans que acompanyen les parròquies que ara té al seu càrrec. I el darrer dissabte de setembre va viure la seva presentació oficial. Com si fos Eulogio Martínez, Cayetano Re, Raúl Amarilla o Romerito, els quatre paraguaians més destacats que ha tingut el Barça. Però amb sotana i sense gaire expectació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema