El món cultural i artístic va perdre ahir el ceramista Lluís Pérez Calvo, més conegut com Paulí, que va morir a l'edat de 86 anys. Tot i que va néixer a Barcelona, sempre va mantenir un gran lligam amb el Bages, on fa una trentena d'anys que es va traslladar definitivament, després que ja hi havia viscut mentre havia estat monjo a Montserrat. El funeral se celebrarà avui a les 10 del matí a la Sala Montserrat de la funerària Fontanova de Manresa.
Paulí va destacar per la seva faceta de monjo, i molt especialment per la seva creació artística, primer vinculada al dibuix, la pintura i l'escultura, però més endavant a la ceràmica, que va ser la seva gran passió. Just després d'ingressar al monestir de Montserrat, als 17 anys i amb el vistiplau de l'abat d'aquell moment, Aureli M. Escarré, Paulí ja va començar a créixer com a artista, alhora que es va començar a aficionar a l'escalada.
La seva evolució en el camp del dibuix, la pintura i l'escultura, i en un moment en què es va veure la necessitat de potenciar el vessant artístic del monestir, Paulí es va animar a cultivar també l'art de la ceràmica, pel qual es va sentir molt atret, fins al punt que al començament dels anys 60 ja hi va obrir el primer forn, que es convertiria en l'obrador de ceràmica de Montserrat.
L'any 1965 Gabriel Brasó va substituir l'abat Escarré, i això va comportar la marxa de vuit monjos, entre ells Paulí, cap al monestir de Cuixà, on va continuar desenvolupant el seu vessant artístic i creatiu, i on també va posar en marxa un obrador de ceràmica, que va inaugurar el 1967. Aleshores ja havia participat en diverses exposicions i havia estat guardonat en vàries ocasions pel seu treball artístic.
La vida de Paulí va fer un tomb quan el 1971 es va secularitzar i es va casar amb la seva primera esposa, tot i que continuava treballant a l'obrador de Cuixà.
L'art el va tornar a dur al Bages, amb una exposició a la Plana de l'Om l'any 1976, i amb l'encàrrec d'un gran mural, fins que l'any 1984 arriba a la capital del Bages per treballar com a professor de ceràmica a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis durant dos anys. Aquesta circumstància el va fer decidir a instal·lar un taller en aquesta zona, i el 1987 el va inaugurar en una propietat d'una família de Sant Martí de Torroella. En aquest nou taller, Paulí va desenvolupar especialment la tècnica de la porcellana, que ha caracteritzat la seva obra més recent.
