La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona s'ha convertit aquest dissabte al vespre en el primer 'Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea' que hi ha a l'estat espanyol. Una distinció que atorga l'Acadèmia del Cinema Europeu (EFA) i que es deu a la imponent presència d'aquest monument gairebé mil·lenari en la pel·lícula 'Campanades a Mitjanit' (1964), dirigida per Orson Welles.
La descoberta d'una placa ha oficialitzat aquest reconeixement en un acte que ha comptat amb una representació dels promotors de la candidatura: l'Acadèmia del Cinema Català -la única que pertany a l'EFA sense tenir estat-, l'Agència Catalana del Patrimoni, la Filmoteca de Catalunya i l'Ajuntament de Cardona. L'acte ha comptat també amb la presència d'un divertit capgròs amb el rostre del cineasta nord-americà.
L'acte institucional s'ha fet a la mateixa Col·legiata i ha comptat amb els parlaments de l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, i del productor Antonio Saura, vicepresident de la Junta Directiva de l'EFA. Entre els assistents hi havia Elena Jaumandreu i Frederick Muller, muntadors de la pel·lícula.
Després dels parlaments s'ha descobert la placa, que ha precedit un breu concert del grup de clarinets de la Banda Municipal de Cardona, que sota la direcció de Xavi Ventosa ha interpretat 'Gabriel's Oboe', de la pel·lícula 'La Misión', i de la banda sonora de 'La vida es bella'.
Tot seguit, el director de la Filmoteca de Catalunya i especialista en l'obra de Welles, Esteve Riambau, ha ofert la conferència 'Orson Welles a Cardona'. A més, la Col·legiata acull fins el 2 de novembre un total de quinze instantànies que la fotògrafa Colita va fer durant el rodatge de 'Campanades a Mitjanit' al municipi del Bages, ara fa 52 anys.
La Col·legiata de Cardona, el vuitè 'Tresor Cinematogràfic Europeu' i el primer a l'estat espanyol
Impulsada l'any 2015, la distinció 'Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea' té per objectiu situar sobre el mapa localitzacions cinematogràfiques de naturalesa simbòlica i, a la vegada de gran valor històric, per tal de preservar-los i protegir-los no només per al present sinó per a les futures generacions, tal com fa la UNESCO amb el patrimoni natural i cultural mundial. Va ser una idea concebuda pels acadèmics europeus Naum Kleiman i Urich i Erika Gregor i, fins aquest dissabte, set emplaçaments havien rebut aquesta reconeixement.
Les plaques commemoratives es troben al Centre Bergman a Fårö, lloc consagrat a la vida i obra del llegendari director suec Ingmar Bergman; el Centre Memorial Eisenstein a Moscou, creat per custodiar les pertinences i difondre la producció del director soviètic; la casa dels germans Lumière a Lió, seu de l'institut dedicat a la promoció i preservació de la cinematografia d'Auguste i Louis Lumière, inventors del cinematògraf i pares del cinema; el museu 'El món de Tonino Guerra', espai dedicat a l'obra del poeta situat a les catacumbes de Santa Maria della Misericordia de Pennabilli, a la regió d'Emília-Romanya; les escales d'Odessa, localització emblemàtica de la ciutat ucraïnesa immortalitzada per Sergei Eisenstein a 'El cuirassat Potemkin'; el Museu Sergei Paradjanov de Yerevan i la Noria gegant de Viena, d'una altra pel·lícula amb Orson Welles. De fet Riambau ha destacat que el director nordamericà ha aconseguit col·locar dues localitzacions lligades a la seva filmografia en aquest llistat de reconeixements europeu.
La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, també coneguda com 'La Canònica' i que actualment està gestionada per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, és una joia del romànic català que fou consagrada l'any 1040. Una imponent construcció de 50 metres de llargada i 18 d'altura amb una nau central presidida per un presbiteri amb una cripta a sota, amb arcs. A l'exterior hi ha un claustre gòtic que data del segles XVI i XV al voltant dels quals es trobaven les dependències que formaven part de l'abadia i del palau dels comptes, actualment ocupades per el Parador de Turisme de Cardona.
La voluntat de les institucions promotores de la distinció és convertir la Col·legiata en atractiu turístic cinematogràfic i símbol permanent d'Orson Welles, donada la petjada que va deixar a Cardona en els seus quinze dies d'estada pel rodatge de 'Campanades a Mitjanit', el darrer llargmetratge que va finalitzar i en què Welles encarna novament al Falstaff shakespearià que tantes vegades havia dut al teatre, amb una aparença d'home envellit, tot i que llavors només tenia 50 anys.
