Equipats amb mantes, amb termos, amb ampolles d'aigua, i amb el trípode i la càmera a lloc, un equip de fotògrafs, i cap a una vintena de voluntaris, entre il·luminadors i models, es disposaven ahir al vespre a passar una llarga nit freda i pendents del temps a la intempèrie, alguns posant despullats per a una gigafoto completada a base de 318 petites fotografies. L'objectiu s'ho valia: aconseguir el rècord Guinness amb la fotografia nocturna il·luminada més gran feta mai.
L'artífex de la proesa, que es completarà amb una nova sessió nocturna i una desena més de models aquesta nit, és el fotògraf lleidatà Carles Domènech, juntament amb els seus companys de professió Carles Calero, coorganitzador de la gigafoto, i Alfredo Álvarez, que es cuida de la part artística. Domènech ha volgut triar un escenari «impressionant» que el va captivar només veure'l: el bosc de les creus. És un paratge entre Sant Salvador de Guardiola i el Bruc arrasat per l'incendi de l'estiu del 2015 que l'artista guardiolenc Marc Sellarès va transformar en una autèntica obra d'art efímer simulant un cementiri amb creus fetes a partir dels troncs i branques socarrimats per les flames. I amb Montserrat al fons.
La 'mort' entre natura morta
La gigafoto vol aprofitar aquest «encant» recreant un escenari simbòlic de mort i destrucció que, més enllà de buscar un Guinness, també vol fer prendre consciència del desastre dels incendis, i difondre l'obra de Sellarès. Com?: «amb una simetria entre els arbres morts i despullats, sense fulles, i les persones estirades a terra entremig de les creus, i també mortes i despullades». En paral·lel, i a partir de la silueta d'un sol model (amb la tècnica del light painting), es crearan diversos «homes de foc» escampats pel bosc que van matant gent, i alimentats per la Dama del foc, al centre de la megaimatge, que és la instigadora de tot el desastre.
Aquest serà el resultat de la megafoto, que els seus promotors preveuentenir enllestida d'aquí a un parell de setmanes, i que farà més de 10 metres d'ample i uns 3 d'alçada. I tot plegat, fet amb una sola càmera immòbil dalt d'un turó, i la suma de 318 imatges en una perspectiva de 180 graus amb Montserrat al fons.
Sense por a una llarga nit
Aquesta setmana, l'equip de fotògrafs ja ha estat treballant en la presa d'imatges nocturnes del cel, però per als voluntaris atrets pel projecte, l'aventura de la gigafoto començava ahir a les 5 de la tarda a peu de carretera, des d'on es pujaria caminant uns quants metres fins al cim del bosc de les creus. Als primers, els tocaria enfilar costa amunt carregats amb les neveres, i el material per poder treballar, i un cop a dalt, esperar la resta de voluntaris, i sobretot, la posta, desitjant que l'amenaça de pluja no passés d'això, d'una amenaça. I és que fins que no va ser negra nit, no es va iniciar la sessió de fotos, i es preveia llarga, fins ben bé les 4 o les 5 de la matinada.
Domènech explicava que s'havia escollit el novembre perquè ja hi ha força hores de nit i el fred encara no és excessiu. Ahir, se'n preveia, i potser per això hi va haver menys voluntaris dels esperats (com a mínim al principi), però els ànims mai no van defallir. Mentre encara era clar i uns i altres prenien contacte, els fotògrafs instal·laven la càmera a lloc i explicaven la rutina que se seguiria al llarg de la nit. Fins i tot hi va haver temps perquè un dels organitzadors, que venia d'Oviedo, oferís loteria de la grossa de Nadal.
El procés comportava hores, però era senzill. S'anirien fent fotos en diferents parcel·les, amb els voluntaris nus i estirats a terra, que s'anirien alternant entre fotografies. Entre la il·luminació i els ajustaments necessaris, es preveien uns 3 minuts per foto, amb els models immòbils «però amb posicions que no resultin incòmodes», mentre els voluntaris que no participaven en aquella sessió, els aguantaven la roba.
Semblava dur, però la valentia s'imposava, per lògica, entre qui s'havia disposat voluntàriament a participar en el projecte: «ni tinc por del fred, ni d'anar descalça», explicava l'artesenca Meritxell Cano, de 27 anys. «M'han dibuixat nua, però mai m'hi havien fotografiat», però com a llicenciada en Història de l'Art i amant de la tècnica del light painting, «el que més m'interessa és la imatge artística». Joselo González, equatorià de 39 anys però que viu a Manresa des de fa 3 lustres, va assabentar-se de l'esdeveniment perquè «sóc seguidor de Carles Domènech al Facebook», i com a aficionat a la fotografia i al disseny gràfic «m'he animat a venir i a donar un cop de mà», sense importar-li haver de posar nu per la foto, com tampoc a un altre manresà de 52 anys però que refereix l'anonimat, engrescat pel projecte «perquè convé que la gent prengui consciència del que va suposar aquest incendi».
Amb permís del temps, aquest vespre començarà l'última sessió de treball per a la gigafoto, que es difondrà per les xarxes socials i en congressos sobre tècniques artístiques. I amb el Guinness en el punt de mira. «També intentarem que alguna empresa ens la imprimeixi a mida real».
