La Generalitat espera tancar en poc temps la darrera carpeta oberta en el llarg procés del barri de l'Estació de Sallent, la dels tres darrers habitatges que encara hi ha dempeus i amb els seus propietaris vivint-hi. L'acord que ha de donar via lliure al seu reallotjament és l'últim capítol pendent perquè aquest antic sector d'habitatges afectat des de fa més d'una dècada i mitja per enfonsaments del subsòl deixi de tenir-hi residents.

Segons fonts de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) -empresa pública de la Generalitat- les converses per arribar a un acord amb les tres famílies que encara hi són «estan molt avançades». Són famílies que en el seu moment van demanar acollir-se a l'opció de rebre una parcel·la urbanitzada i una indemnització en metàl·lic en compensació per la pèrdua del seu habitatge.

Segons l'Incasòl, s'han posat sobre la taula propostes de convenis específics als veïns, en les quals es determina quines parcel·les els seran lliurades, en el cas d'acceptar-les. Aquests terrenys, segons han precisat les mateixes fonts, són actualment propietat de l'Ajuntament de Sallent. Per compensar el consistori, l'Institut Català del Sòl preveu permutar-los amb un altre solar, propietat de l'empresa pública de la Generalitat, que està situat al carrer del Molí número 2, al costat de les dependències municipals. L'Incasòl ha precisat que dues d'aquestes famílies que es mantenen al barri i amb qui hi ha oberta la negociació «han manifestat estar d'acord amb aquesta proposta». Pel que fa a la tercera família pendent de reallotjament, «tant l'Incasòl com l'Ajuntament confien que pugui adherir-se a aquest acord amb posterioritat», segons han assegurat les mateixes fonts. D'altra banda, l'Institut Català del Sòl també ha precisat que aquest organisme i l'Ajuntament sallentí «estan ultimant» un conveni urbanístic i una modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), «que permetrà finalment la trasmissió de les parcel·les, a través de la formalització d'uns convenis específics individuals amb cada propietari».

Ara fa justament vuit anys que la Generalitat va decretar una situació d'alerta i l'evacuació urgent de 43 famílies del barri pel risc d'esfondrament dels seus habitatges, trasllat que es va materialitzar el gener del 2009. Anteriorment ja s'havien començat a fer trasllats i els primers enderrocs, però a partir d'aquella data el procés es va accelerar. El problema de l'Estació, derivat de les filtracions d'aigua en galeries de l'antiga mina Enrique situades sota el barri, va sortir a la llum a la dècada dels 90 quan, a través de Regió7, els veïns van començar a alertar sobre l'aparició de grans esquerdes als seus habitatges i que ja se sospitava que la causa era la inestabilitat del subsòl.

El 1997 es van iniciar els primers treballs per esbrinar-se l'origen, i dos anys més tard l'Institut Geològic de Catalunya va començar a fer mesuraments del moviment del subsòl. En aquell moment la velocitat d'enfonsament en superfície era a l'entorn dels 2 centímetres l'any a la zona de màxim moviment. Però cap a final del 2008 es va arribar a unes velocitats acumulades d'entre 8 i 9 centímetres per any.