Els veïns de Camps ja poden passejar amb total normalitat per la plaça de la Creu després de dos anys d'obres per la descoberta de restes arqueològiques que arriben fins al segle V com a data més endarrerida. L'acte inaugural de la urbanització de l'espai i la museïtzació del jaciment es va celebrar ahir al migdia, en el marc de la festa major d'hivern del nucli.

L'arranjament de la plaça ha costat 50.000 euros (30.000 a càrrec de la Generalitat i 20.000 de l'Ajuntament de Fonollosa) i els treballs arqueològics 90.000 euros, sufragats per la Diputació de Barcelona. Fa un parell d'anys, l'inici de les obres va deparar la sorpresa de trobar sota terra més enterraments dels que es tenia constància. Algunes de les tombes daten de l'època tardoantiga, als inicis del cristianisme oficial.

Un cop documentades les troballes, la solució emprada per mantenir la memòria de l'indret és similar a la que fa uns anys es va aplicar al conjunt eclesial de la Seu d'Egara, a Terrassa. No hi ha cap resta visible, però sobre el paviment s'han recreat les formes i els punt concrets dels elements localitzats: tombes, sitges, premsa i mur, a més d'un plantae pedum. Al costat de cadascun d'ells, una plaqueta identifica la tipologia de la resta arqueològica en qüestió. També hi ha un panell didàctic.

La peça més singular del jaciment és el plantae pedum que, com va explicar l'arqueòloga en cap Núria Cabañas, responsable dels treballs juntament amb Pere Tardà, de l'empresa Cat Patrimoni, «era la llinda d'accés a un recinte funerari, amb tres parells de petjades gravades». Tot i que se'n conserven d'altres, com les localitzades a Tarragona i Sevilla, aquesta ja és d'època cristiana. El nou culte va assimilar una pràctica que tenia un origen pagà. La pedra es troba en estudi i després ha d'anar al Museu Comarcal.