Un any i mig després que el Tribunal Suprem declarés nul.la definitivament la llicència ambiental per a l'activitat minera a Sallent atorgada el 2008, la Generalitat ha tret a exposició pública el projecte tècnic i l'estudi d'impacte ambiental del creixement del dipòsit salí del Cogulló des de l'any 1988. Una situació paradoxal ja que aquests projectes es presenten abans del desenvolupament de qualsevol obra, infraestructura o instal.lació, i que en aquest cas es fa a posteriori, i molts anys després que s'iniciés aquesta ampliació. Però és que el runam era la peça central de l'argumentari de la sentència que anul.lava aquella autorització, ja que els successius magistrats que van valorar la denúncia van considerar que no s'havien complert tots els tràmits essencials per a a l'autorització.

Per això, vuit anys després que es concedís la llicència, i gairebé tres dècades després que s'iniciés aquesta procés de creixement del dipòsit, ara ICL Iberia n'ha presentat el projecte tècnic i el d'impacte ambiental, i la Generalitat ara l'ha fet públic.

En l'anunci d'obertura del període d'exposició signat per la direcció general d'Energia i Mines s'espefica que aquest procediment «es porta a terme per donar compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 15 d'octubre de 2013», que el Suprem va convertir en ferma el 29 de juliol del 2015, «contra l'autorització ambiental atorgada pel departament de Medi Ambient a Iberpotash per a l'extracció i tractament de recursos minerals Emerika», ubicada als termes de Sallent i Balsareny. La sentència responia a un dels recursos contenciosos administratius interposats per l'Associació de Veïns Sant Antoni de la Rampinya de Sallent.

Tal i com ja va informar Regió7 quan en el seu moment es va conèixer el pronunciament del Tribunal Suprem, l'anul.lació de l'autorització ambiental concedida l'any 2008 estava motivada per dos aspectes principals. La primera de les qüestions per les quals el TSJC invalidava la llicència és que considerava -com així argumentava la part demandant- que el planejament urbanístic no s'adequava a l'activitat. No només al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) actual, sinó als planejaments anteriors.

L'advocat de l'associació veïnal va presentar una prova pericial elaborada per un arquitecte -i que el magistrat va donar per bona- amb la qual va anar acotant el creixement del runam als diferents planejaments vigents des que es va començar a generar la muntanya de residus i va posar de manifest que en els successius espais temporals hi va haver incompatibilitat amb la qualificació urbanística dels terrenys.

La segona qüestió clau era l'absència d'una declaració d'impacte ambiental que el magistrat considerava ineludible per a la concessió de l'autorització ambiental anul·lada. La Generalitat va aprovar l'any 1998 una nova llei d'intervenció mediambiental per regular l'activitat de les empreses, i per a les activitats que ja estaven en funcionament va preveure un procés d'adequació, al qual es va acollir Iberpotash. El tribunal argumentava que «de cap manera consta la subjecció del cas a l'avaluació d'impacte ambiental de projectes, d'imperatiu jurídic comunitari i estatal, i la tramitació seguida s'ha acontentat amb una simple avaluació ambiental verificada».