Definitivament, la truita s'ha tornat a girar. El que ja s'anava insinuant des de feia un parell d'anys s'ha materalitzat amb les dades de població del 2015. Per primer cop després de 13 anys, a la comarca del Bages el creixement vegetatiu s'ha saldat amb números negatius.

Dit de manera planera, el nombre de defuncions ha estat més elevat que el de naixements. En concret, el darrer any registrat el creixement natural de la comarca va ser de -131 persones, com a conseqüència de 1.759 defuncions i 1.628 naixements. Una situació que, tal com es pot veure en el gràfic inferior, no es donava des de l'any 2002, que és quan la línia de natalitat es va situar per damunt de la de morts, després d'una dècada i mitja en què la situació havia estat a la inversa.

El 2010 es pot considerar un any clau dels últims 25 pel que fa al creixement natural al Bages. Va ser quan es va assolir el rècord de la darrera dècada pel que fa a naixements, que a més va coincidir amb el període anual en el qual van morir menys persones. El resultat va ser un saldo positiu de 559 bagencs, el més ampli dels darrers deu anys.

A partir d'aquell 2010, però, la trajectòria dels naixements (la que en el gràfic està marcada per la línia blava) es va anar inclinat progressivament cap avall.

Va tenir una forta davallada l'any següent, el 2011, quan el nombre de nascuts va baixar en picat (de 2.165 a 1.907; és a dir, 258 menys en només 12 mesos). El 2012 es va recuperar una mica, però va ser com un miratge, ja que el nombre va tornar a descendir el 2013 i el 2014, darrer any complet tancat.

La tendència a la baixa del nombre de nascuts no ha anat acompanyada d'un descens de la mortalitat, que sempre s'ha mantingut més estable en el temps. Això ha fet que el creixement natural de la comarca dels darrers tres anys sigui cada cop més baix: 269 el 2011; 209 el 2012; 85 el 2013 i només 38 el 2014.

Més crisi, menys nens

Entre les causes que poden explicar la baixada de naixements, que és, de fet, la principal culpable que s'hagi produït aquesta diferència negativa entre nascuts i morts, es poden apuntar dues teories que van encadenades.

Una seria la presa de consciència de la societat que la crisi anava de debò, lligada a la renúncia dels pares a tenir més fills i a la decisió de posposar l'arribada d'un nadó a casa. És sobretot el 2010 i el 2011 que la crisi incideix de manera molt directa a les llars i coincideix plenament amb el descens del gràfic.

L'altra hipòtesi complementària, que també té la seva arrel en la crisi, és el retorn de la població immigrada al seu país d'origen.

Una situació que queda molt lluny de la que es donava a la dècada dels sentanta, quan el nombre de naixements (el 1975 i el 1976) gairebé va arribar a duplicar el de defuncions.