Del cop de puny a la taula, al silenciós compàs d’espera. Podríem definir així el panorama que s’ha dibuixat des que, avui fa just un any, representants polítics de la Catalunya Central escenificaven un clam unitari per denunciar la situació de les comunicacions viàries del territori amb l’àrea metropolitana i, molt especialment, la controvertida dicotomia que formen la C-55 i l’autopista Terrassa-Manresa.

Un acte en què una quarantena d’alcaldes i presidents comarcals van plantar-se al costat del peatge de la C-16 a Castellbell per proclamar que «n’estem farts!», que era el títol del manifest que s’hi va llegir, i denunciar que l’estat d’aquestes infraestructures s’havia convertit en «un greuge comparatiu» amb relació a altres territoris del país amb connexions viàries molt més avantatjoses. Greuge que, s’afirmava en aquell acte modest però inèdit, restava «competitivitat» a les nostres comarques.

Aquell clam és produïa en un moment en què la C-55 es trobava en plena operació blindatge (s’estava acabant de construir la mitjana de separació al tram entre Manresa i Castellbell, que es va completar el març d’enguany) i a tan sols una setmana de l’entrada en vigor dels descomptes que la Generalitat havia decidit introduir a l’autopista, que inclouen un tram de gratuïtat en determinades franges horàries dels dies laborables a l’entorn de Manresa.

Davant del peatge de la C-16, batlles de tots els colors polítics amb representació al Bages van signar un manifest conjunt i van anunciar que s’emprendrien totes les accions que fossin necessàries per «aconseguir resoldre» el que es va definir com a «dèficit històric» derivat de la «manca d’inversions i aquest abandonament que creiem que patim i que ens fa menys competitius». El malestar d’aquell moment s’havia vist intensificat especialment arran d’un incident a la C-55 a Sant Vicenç el 24 de novembre que va deixar la carretera inutilitzada durant tot un matí i que va provocar un caos general en la mobilitat al sud del Bages.

El Consell va anunciar que fins i tot s’estudiaria procedir per la via judicial contra la concessió de l’autopista, pel que es qualificava d’una situació d’abús, considerant que era una inversió sobradament amortitzada. D’aquell clam n’ha quedat una veu a mitges. Des del 23 de desembre passat no hi ha hagut cap nou acte unitari, ni cap altra acció, judicial o de protesta, contundent, malgrat que la connectivitat a la zona sud del Bages segueix sent un embut. Sí que hi ha hagut, tanmateix, dos petits passos.

D’una banda, el Consell Comarcal del Bages s’ha personat com a entitat codemandada en el recurs contenciós que Autema té obert davant de la Generalitat pel canvi que la conselleria de Territori i Sostenibilitat va introduir l’any passat en les condicions de l’acord de concessió. Així, l’ens comarcal, tot i que no emprèn una croada en solitari, fa costat al Govern, amb una personació en la defensa del nou marc contractual.

L’altre front ha estat el dels despatxos, on s’ha posat de manifest davant la conselleria que els descomptes a l’autopista resultaven absolutament insuficients -i les dades així ho han demostrat, perquè només s’hi han traspassat uns 2.000 usuaris nous de mitjana diària-, fins al punt que el Govern ha cedit a ampliar-ne l’abast territorial. També s’ha incidit a demandar que el protocol d’aixecament de barreres en cas d’incident a la C-55 sigui més àgil i flexible. Com en l’ampliació dels descomptes, cal veure’n els resultats. Perquè d’un any a l’altre el panorama ha variat poc.