Els innovadors mètodes pedagògics que van aplicar, especialment durant la Segona República, els germans Jaume i Anna Soler Daniel, que van exercir de mestres a Navàs durant la primera meitat del segle passat, es posen ara a l´abast de tothom. Les filles de Jaume Soler han donat els fons documentals dels dos docents (el seu pare i la seva tieta) a l´arxiu municipal per a la seva conservació. Ara, un cop inventariats, seran consultables. Es tracta d´un extens llegat de gran interès no només per al poble sinó també per a l´ensenyament al nostre país en general.
El fons documenta, a través de fotografies i cròniques, els mètodes educatius avançats per l´època que utilitzaven els dos mestres, que prioritzaven l´experimentació i l´observació, aspectes que entronquen amb el concepte de la nova escola. Es tracta d´un doble fons amb la documentació professional generada pels dos germans al llarg dels anys que van exercir de mestres al municipi bagenc.
Anna Soler va iniciar la seva trajectòria com a docent a Gósol el 19o7 però va fer pràcticament tota la seva carrera a Navàs, on va exercir de mestra en l´àmbit femení del 1926 fins que es va jubilar el 1954 . El seu germà va treballar a les escoles nacionals del poble del 30 al 35 i va ser director de l´escola del Patronat Sant Jordi, un centre masculí de primera ensenyança.
Aplicar l´experimentació va ser un dels principals valors del sistema emprat per Jaume Soler. «Sortia de les aules i tenia un mètode molt obert» on destaca «el contacte amb la natura i la visita a diferents indrets i empreses», apunta la tècnica de Memòria de l´Ajuntament de Navàs, Ester Llobet. En el mateix sentit, l´arxiver, Albert Rumbo, destaca que «era un canvi radical en el sistema d´ensenyament que hi havia hagut i és un clar exponent d´aquest sistema en temps de la República».
El fons, per tant, «s´escapa de l´àmbit estrictament local» i retrata un sistema que es basava «no a memoritzar sinó a fer coses per la via de l´experimentació i el coneixement del medi de primera mà», un aspecte que ara, segons Rumbo, «torna a estar molt de moda però que en el seu moment era molt revolucionari». Van fer activitats que anaven des de visites a una bòbila fins a la construcció d´un dolmen.
El mètode Freinet
Amb l´entrada de la Segona República i el canvi de règim molts mestres van aplicar el mètode del pedagog Célestine Freinet, que va suposar una renovació pedagògica amb una escola popular i viva. El de Jaume Soler seria un d´aquests casos i s´evidencia en aspectes com l´ ús de la impremta escolar. Amb els seus alumnes va crear i feia tota la producció de la revista El Noi Català, de la qual al fons hi ha 6 exemplars. Una altra de les peculiaritats és la creació d´un camp d´experimentació agrícola on «els nens aprenien a plantar i a cultivar i a fer funcionar tot l´engranatge». Segons Llobet, « tot i no ser un típic mestre republicà, perquè se li escaparien els temes de laïcisme, dels principis de l´escola nova d´aquella època en compliria bastants».
Fotògraf i corresponsal
Jaume Soler va ser un personatge polifacètic amb una faceta creativa, amb nombroses obres de teatre i fotografies, i un punt d´activista. Durant uns anys, va ser secretari de la Societat Catalana Protectora d´Animals i Plantes, on va conèixer Prudenci Bertrana, una amistat que va perdurar en l´àmbit familiar. Va ser col·labrador de la revista Cultura, de l´Associació de magisteri particular de Catalunya i Balears, i corresponsal del diari Pàtria.
El cas d´Anna Soler va ser «més conservador», apunta Llobet, perquè va ser mestra nacional en una escola rural en una època en què «no hi havia gaire obertura de mires», pero tot i axí, «a nivell docent les seves alumnes la recorden com una dona que va intentar que les diferències que hi havia hagut en període de post-guerra quedessin el màxim de diluïdes». Malgrat tot, per a Rumbo, «no va ser la típica mestra de l´època». Literatura, cançó catalana i teatre són constants en la documentació de la mestra, que sembla que «podria haver estat vinculada amb la secció femenina de la Lliga Regionalista», apunta Llobet.
Foment de l´estalvi
Un dels temes que tenen en comú els dos germans és el de la mutualitat o foment de l´estalvi entre els alumnes. «Tant l´un com l´altre van ser activistes en aquest sentit», diu Llobet. En el cas d´ella, «creava a les alumnes una llibreta on anaven fent aportacions periòdiques en funció de les possibilitats i que rebien quan tenien 18 anys». El seu germà treballava el tema, en part, relacionat amb el camp d´experimetació agrícola i l´estalvi es feia «amb la venda dels productes que produïen». Les colònies i els campaments són altres iniciatives comunes.
A banda de la documentació de caràcter professional, els dos fons conserven també correspondència personal, algun plec de postals, documentació de generacions anteriors i alguns àlbums personals. Tot plegat, fa una important aportació a la realitat navassenca de la primera meitat del segle XX, una realitat que es pot extrapolar a la resta del país.
