Un fiscal de Bolívia ha sol·licitat l'exhumació de les restes mortals del jesuïta nascut a Sant Fruitós de Bages Lluís Espinal, que va ser assassinat fa gairebé 37 anys en aquell país. La tomba d'Espinal és al cementiri de La Paz i l'exhumació era prevista per a ahir, però finalment es va suspendre fins a una nova data per la falta d'una notificació.

A més, la petició judicial havia aixecat protestes de la comunitat jesuïta boliviana, que no considera oportú que es faci aquesta obertura de la tomba, motiu pel qual alguns dels seus representants es van concentrar ahir davant del nínxol.

La demanda del fiscal, Genaro Quenta, s'emmarca en la investigació que està portant a terme sobre la pressumpta responsabilitat en el crim de qui va ser en el seu moment cap de la Força Aèria boliviana, Jaime Niño de Guzmán, i del coronel de l'exèrcit Freddy Quiroga. Tots dos van ser implicats en l'assassinat d'Espinal per un altre exmilitar, el coronel que compleix condemna per delictes comesos durant la dictadura de Luis García Meza.

Segons els arguments del fiscal, l'exhumació té com a objectiu determinar la causa de la mort, però també verificar la identitat del cadàver. Malgrat que està àmpliament acceptat que Espinal, artista, periodista i exponent de la teologia de l'alliberament a Bolívia, va ser torturat i assassinat a trets per paramilitars després d'haver estat segrestat el 21 de març del 1980 a La Paz, «no existeixen documents» que certifiquin la causa de la mort, ha precisat Quenta.

Lluís Espinal va arribar a Bolívia a principi dels anys setanta, va ser el primer director del setmanari d'esquerres Aquí i va dedicar els seus anys al país a donar suport a causes democràtiques i a favor dels drets dels treballadors. Quatre mesos després de l'assassinat del jesuïta català es va instaurar a Bolívia la dictadura de Luis García Meza (1980-1981), als col·laboradors de la qual s'acusa d'haver fet desaparèixer proves de l'homicidi i d'haver protegit els autors del crim.

L'exhumació s'havia de fer ahir a la tomba del cementiri de La Paz, però la falta d'una notificació a un dels involucrats en la investigació va provocar que s'ajornés, mentre un grup de jesuïtes va convocar una concentració davant del sepulcre per evitar que es desenterrés el cadàver del sacerdot bagenc.

La versió del militar denunciant indica que l'excap militar va ser un dels autors intel·lectuals de la mort d'Espinal. Es van descobrir certificats de defunció al Cementiri General de La Paz que assenyalen que va morir per hemor-ràgies agudes massives. L'advocat de Melean, que va sol·licitar l'exhumació, sosté que els certificats no són suficients per a l'acusació, ja que no fan referència als cops i trets de què hauria estat víctima Espinal. El metge que va atendre el jesuïta va corroborar que tenia greus lesions i impactes de bala.

Per la seva banda, la comunitat jesuïta boliviana va emetre un comunicat en què expressava el seu desacord amb l'exhumació de les restes Lluís Espinal.

El secretari de l'orde a Bolívia, Ignacio Suñol, va informar que la Companyia de Jesús havia presentat un document davant la Fiscalia de La Paz per manifestar «el seu desacord amb l'exhumació de les restes». L'orde argumentava que des de fa més de 36 anys «és de públic coneixement» la causa mèdica de la mort i expressava la seva por que la memòria d'Espinal «sigui utilitzada per a finalitats que no coincideixen amb la investigació del fet delictiu, ni amb el respecte i l'afecte que la societat boliviana» sent pel jesuïta.

Al mateix temps, els jesuïtes bolivians també van expressar la seva voluntat de donar suport a l'aclariment «dels fets que tan injustament van causar la mort» del religiós nascut a Sant Fuitós de Bages.