El Ministeri Públic de Bolívia avaluarà si els informes que han anat apareixent els darrers dies i que descriuen la mort de Lluís Espinal es confirmen com a vàlids i prou clars per continuar la recerca del crim del jesuïta nascut a Sant Fruitós de Bages sense haver de recórrer finalment a una exhumació de les restes que fa 37 anys que estan enterrades en un nínxol del cementiri general de La Paz.

El 9 de gener passat, tal com ja va informar aquest diari, s'havia de dur a terme l'exhumació d'aquestes restes amb el propòsit de fer un peritatge antropològic forense requerit pel fiscal Genaro Quenta, que porta la investigació de la possible implicació d'un excap de la Força Aèria boliviana, Jaime Niño de Guzmán, i del coronel de l'exèrcit Fredy Quiroga en la mort del religiós bagenc. Amb aquesta actuació es pretén corroborar la identitat del cadàver i determinar com va morir Espinal el març del 1980. L'exhumació es va haver de suspendre el dia previst per una formalitat judicial (no s'havia comunicat a una de les parts), i s'ha tornat a programar per al proper 31 de gener.

Però, segons recullen mitjans bolivians, ara el ministeri fiscal està valorant si finalment és necessari fer aquest pas, que ha aixecat l'oposició, entre altres, de la comunitat jesuïta boliviana, que no vol que es violenti el lloc on reposen les restes mortals de Lluís Espinal. El que pot portar a aturar definitivament l'exhumació són els documents que han anat apareixent els darrers dies, com el que aquest diari publicava en l'edició de dimarts, que corresponia a l'informe de l'autòpsia que els forenses van practicar al jesuïta fruitosenc el mateix dia que va aparèixer el seu cos (document que està recollit en un llibre publicat el 1980 al Perú), i al qual s'ha referit aquests dies un dels metges que la va realitzar.

«Demanem aquesta informació i documentació. El fiscal valorarà la credibilitat i autenticitat i prendrà al final una decisió», explicava ahir el fiscal general de Bolívia, Ramiro Guerrero, al mitjà La Razón de Bolívia.

En les conclusions, l'infome dels forenses diu textualment que «s'estableix que la causa de la mort correspon a una hemorràgia aguda per múltiples lesions esquelètiques viscerals, provocades pel pas de projectils d'armes de foc», i que, «al mateix temps, s'estableix que s'han identificat signes de violències traumàtiques contuses de significació, com per exemple la fractura de l'os de l'estern, lesions que obeeixen a traumes provocats en vida». En concret, es van detectar 17 orificis de bala i clars signes de cops, «el més notable a l'alçada del pit».