Actualment té 90 anys. Va néixer a cal Morera, però als tres anys amb la seva família es va traslladar a la Casa Nova, fins al 1947. Hi va viure 17 anys. Té moltes històries per explicar del bar, l'escola i la botiga.

Diu que el primer record que guarda és del trasllat a la Casa Nova.

Sí, perquè em va impactar. El meu pare havia de canviar de feina per qüestions de salut, ja que podia fer de pagès i a la Casa Nova la feina seria més lleugera. Hi vam anar, l'àvia, els pares i tres germans. Dels 14 anys en amunt, quan no havia d'anar a l'escola, tenia temps per estar a la botiga, netejar i cuidar la meva germana.

I com recorda la vida a la botiga?

El pa, de primer ens els portava el Miquelet de Calaf. Tenia un camió i ens portava, a part, queviures i altres productes per a la botiga. D'espardenyes, en feia el meu pare i les veníem a 70 cèntims el parell. Després les vam apujar a una pesseta i la gent es va posar les mans al cap. A cal Sec també venien esparde-nyes una temporada i vam tenir competència.

Abans el paper de la dona a pagès era molt diferent?

Era tot molt diferent. Abans no hi havia comoditats. Ha canviat tot. Tant per a la vida de pagès com per a les dones. Abans anàvem a rentar a la bassa i ara tenim una rentadora que ens facilita la vida. També havíem d'anar a portar menjar als homes al camp. Havíem de fer coses que ara no es fan.