Ahir feia just 110 anys que uns picapedrers vinguts de Caldes van protagonitzar amb un grup de noies santvicentines una ballada que ja tenia un fort arrelament al Vallès, però que a Sant Vicenç no s'havia vist mai. Va ser un diumenge (10 de febrer del 1907) a les 2 del migdia, a la plaça de la Constitució (avui plaça de l'Ajuntament), quan les vuit parelles van fer realitat la primera ballada popular de gitanes de Sant Vicenç. Un ball que onze dècades després és una de les festes més emblemàtiques del poble i que, coincidint amb la segona Pasqua, ara porten a terme garirebé 300 balladors distribuïts en 14 colles.

Una setantena d'aquests dansaires (35 parelles), convocats per la Comissió de Gitanes via Whats-App i Facebook, van reunir-se ahir a les 8 del vespre a la plaça de l'Ajuntament per fer el ball, des del galop inicial fins al vals-jota final i amb tots els seus entremesos, per recordar i commemorar així que es complien just cent deu anys de la primera, en el mateix escenari.

Aquest cop es va fer amb la música enregistrada (en lloc de cobla, que és l'habitual en la ballada que es fa a la primavera), i els balladors i balladores no lluïen els vistosos vestits que porten a la festa oficial i que distingeix cadascuna de les colles participants. Anaven amb roba de carrer, però sí que la majoria d'homes duien faixa, i les dones els característics mantons, una de les peces més identificatives de la festa, que el maig passat celebrava 25 anys de la seva recuperació com a ballada popular.

Una ressenya en una publicació comarcal de l'època que anunciava la ballada de gitanes del 10 de febrer del 1907 deia que «el seu anunci ha despertat gran curiositat i entusiasme, havent-se llogat a bon preu els balcons, finestres i terrats de la plaça». Ahir no calia, però a la plaça no hi va faltar l'escalf del públic, unes 300 persones.