Memòries d'un rector que «ha marcat» Navarcles

Mossèn Jacint Medina presenta una autobiografia de la seva vida com a capellà al teatre auditori navarclí, ple de gom a gom

20.02.2017 | 07:27
Mossèn Jacint Medina, segon per l´esquerra, en la presentació de les seves memòries, dijous a Navarcles

Mossèn Jacint Medina Fabregó (Vic, 1929) es defineix com un capellà «normal i corrent», però no ho és. Amb una llarga i profitosa trajectòria al servei de l'Església, però «sobretot de la gent», ha deixat empremta allà on ha passat, en el terreny humà i material. Ell mateix ha plasmat aquest testimoni a base de vivències, anècdotes i records en unes memòries que dijous al vespre va presentar al teatre-auditori de Navarcles, d'on va ser rector durant 14 anys, i on ara viu retirat a la residència que ell mateix va impulsar.

Mai s'havia plantejat escriure unes memòries de la seva vida «fins que vaig llegir les d'un músic de la residència de Navarcles», i s'hi va posar. N'ha sortit un volum de més de 300 pàgines (Entre la terra i el cel), «que serà un bon record per a tots els feligresos, i que vol ser un agraïment a tota la gent que m'ha tractat», explicava un cop acabada la presentació. Durant l'acte, que va omplir el teatre-auditori, ja va reflectir aquest triple agraïment «a la família, als feligresos de totes les parròquies on m'ha tocat servir el ministeri sacerdotal, i a la residència» de Navarcles, que ell va ajudar a fer néixer i que ara l'acull.

De fet, Navarcles ha estat més que una casa per a mossèn Medina, perquè hi va exercir entre el 1970 i el 1984, i el seu pas «va marcar molt el poble», apuntava l'alcalde, Llorenç Ferrer, que el va acompanyar en la presentació, juntament amb la germana del mossèn, Montserrat Medina, el seu nebot i prologuista de les memòries, Jaume Medina, i el president del patronat de la residència, Josep Corrons. Mossèn Medina en va ser un dels fundadors: «em vaig cuidar de buscar els recursos econòmics per fer-la, fins i tot al ministeri de Sanitat», recorda. També hi va impulsar l'escola par-roquial Santa Maria (l'actual institut), el casal i el consell parroquial, el casal de joves Mijac, i Càritas, a banda de les colònies i campaments.

Més enllà d'aquest llegat, mossèn Medina «va contribuir a renovar l'Església, va ser molt proper a la gent, va potenciar la comunitat parroquial, ajudava els pobres, i ha estat un capellà compromès amb el país», apunta Ferrer, que reconeix que a ell també el va marcar personalment. «Avui sóc aquí com a alcalde –explicava en la presentació–, i ho sóc perquè les meves circumstàncies es van creuar amb les de mossèn Medina, i no puc fer sinó agrair-l'hi».

Un llarg recorregut pel Bages


Mossèn Medina ha marcat Navarcles, i Navarcles ha marcat mossèn Medina, però no ha estat l'únic. El religiós té records i històries a dojo i de tot arreu on ha exercit, majoritàriament del Bages perquè és on més temps ha passat des que fou ordenat sacerdot, el 1953.

El llibre recull bona part d'aquestes vivències, a través de les quals «he volgut reflectir el meu compromís com a capellà de fer conèixer Déu, i sobretot, de donar-me als altres», explica, i ho ha volgut fer d'una manera que la gent s'hi pugui sentir identificada, «amb noms de persones, i històries de campaments, sortides i activitats».

De la seva etapa com a vicari a Sant Pere de Torelló (i després a Torelló), en recorda «la meva especial dedicació a la canalla i a la música, perquè els vaig ensenyar a tocar la flauta i l'harmònica». El 1956 va iniciar la seva etapa de rector a Sant Martí de Torroella, «on vam impulsar el camí cap al santuari de Joncadella». També va coincidir amb l'època «de les primeres televisions», i recorda que a la parròquia n'hi havia una de molt anhelada entre els veïns, «que hi venien a veure el futbol, el festival d'Eurovisió, o els capítols de La Casa de la Pradera»; qui era de l'associació ho tenia de franc, «i qui no, havia de pagar un duro».

De Sant Martí de Torroella (en què també va ser director espiritual del Lluís de Peguera de Manresa), va passar com a rector a Sant Vicenç de Castellet, a Navarcles, a Crist Rei de Manresa, i finalment, a Camprodon. «Ara tinc 87 anys, i aquí sóc encara, disponible com sempre, dins de les meves possibilitats, per al que calgui en bé de les persones», conclou en el llibre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

Un grup de turistes gaudeixen de la tarda a la terrassa del bar Cal Ros a Talamanca
Mura i Talamanca es multipliquen a l'agost

Mura i Talamanca es multipliquen a l'agost

Els dos pobles bagencs viuen dels visitants que reben, que omplen els carrers durant l'estiu i els...

«El forn viu del turisme i al cap de setmana és quan hi ha més feina»

«El forn viu del turisme i al cap de setmana és quan hi ha més feina»

Montse Andreu treballa a Cal Muntada, un forn de pa situat a Mura. L'establiment subministra els...

«Quan sóc a Talamanca visc el present»

El Bages té una presència minoritària dins dels estiuejants de Mura i Talamanca

El parc natural de Montserrat es consolida com a nou hàbitat de l'aufrany

El parc natural de Montserrat es consolida com a nou hàbitat de l'aufrany

Agents rurals i un equip de la facultat de Biologia han portat a terme l'anellament dels polls...

L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema