Sou de l'organització?». «No», respon un dels dos homes que s'estan davant del bar Casino mentre miren l'incessant anar i venir d'equins i persones que es viu a l'aparcament situat a tocar de l'era d'en Marc Martí de Balsareny. «Aquí fem les millors botifarres de Balsareny», assegura en Santi somrient. «Sí?». «I tant! I aquests dies muntem una barbacoa per servir-ne per la festa». Li dic que sortirà al diari i somriu. «Vol tastar les botifarres?». «Moltes gràcies: ja he esmorzat». Més tard, a la terrassa de l'històric establiment del Centre Instructiu i Recreatiu, edifici que data del 1891 com detalla una placa, assaborint un te verd amb llimona podrem donar fe que, efectivament, hi ha una infraestructura especial amb motiu de la tradicional festa.

Balsareny està de festa i es nota. Només deixar el cotxe al capdamunt del carrer de Ponent, la cronista es topa amb una colla d'homes que apiloten verticalment troncs de pi a la plaça de la Torrada per torrar les llesques de pa d'aquest matí de diumenge, el dia fort de la festa. A sota mateix de l'espai, uns altres homes hi munten taules per a la logística d'avui. Pertot arreu es poden veure cartells de prohibit aparcar en el trajecte que faran els animals aquest matí, així com cartells de la celebració.

Aquest dissabte, però, els protagonistes d'aquesta història són els més menuts. La cavalcada jove ja fa tres anys que se celebra, tal com ens explica un dels seus portaveus, el Xavi Vall, que va de bòlit. Tothom el demana. «Heu vist el Xavi?». És a la Casa Torrent, que els cedeix l'Ajuntament i on s'amaga un tresor etnològic: els atuells que es fan servir per guarnir els animals i la roba dels traginers. Tot perfectament conservat i endreçat. Fa goig.

A la cavalcada jove hi participen banderers, carros petits, cinc carros grans amb canalla petita, i el recuperat carro de la bóta, que s'exhibeix avui per primer cop. I el plat fort: entre 150 i 200 nens i nenes i joves, majoritàriament del poble. Són menors de 17 anys, i han de dur l'uniforme dels traginers: pantalons foscos de vellut, espardenyes de set betes, mocador de coll i la gorra característica també de vellut, en aquest cas, negra. L'objectiu de la cavalcada jove, una desfilada dels traginers infantils, és que «hi hagi planter», detalla el Xavi Vall. I estan satisfets de la resposta. «Cada any hi ha més gent. Des de les set del matí que són aquí per ajudar a preparar coses». Però no només ho fan avui, sinó que també hi són la resta de l'any.

Una d'aquestes persones és la Lucía Acevedo Garcia, de 10 anys d'edat, una enamorada dels cavalls. El seu pare, el Félix Acevedo, explica que des que era «ben petita» hi participa. «La dúiem amb el cotxet vestida de catalaneta». I ha anat pujant estretament vinculada a la festa. Sent autèntica pasió per aquestes bèsties. «Els cavalls són uns animals fantàstics i molt dolços», assegura sota la mandíbula peluda del Pont, un ruc de grans dimensions amb idees pròpies sobre el que està disposat a fer i molt de caràcter, que més tard li farà la guitza. La Lucía havia anat a classes d'equitació en una hípica de Sant Fruitós de Bages. Ho va deixar per estudiar piano durant tres anys i ara ha decidit que no pot viure sense els cavalls i tornarà a l'hípica aquest mes de març. Als traginers, l'aliat de la Lucía és el seu cosí, el Cristian Cejas, que és l'encarregat de menar el ruc. «Em sembla molt bé que es faci una cavalcada jove, per trencar la rutina del poble» i perquè «no es perdi la tradició». És exactament el mateix que opina un altre jove participant de la cavalcada, l'Eloi Mora, de 19 anys d'edat, que viu la festa des que era un marrec, i que avui porta les regnes d'una mula amb un carro ple de canalla. L'esperada cavalcada comença. El temps acompanya. «Hola guapa!». La noieta es pensa que ho diuen a la seva muntura. «Es diu Blanquet», aclareix, perquè no hi hagi malentesos sobre el color (blanc) del seu poni. Mossèn Xavier Castelló beneeix a tothom davant de l'església. I enfilem el camí de retorn a Berga. Per on? Travessant el pont dels Traginers, és clar.