Tres comarques de l’àrea de Regió7 són a la cua de totes les de Catalunya en volum de població estrangera, si tenim en compte el pes percentual que aquesta té en relació amb el total d’habitants que hi ha al territori. En concret, parlem del Moianès (al capdavall de la llista, d’on ha desplaçat respecte de fa un any el Ripollès), el Berguedà i l’Anoia. En totes tres, el nivell de població immigrada suposa el 7% del total (entre elles només es diferencien per unes dècimes). Aquest és un dels aspectes més rellevants de les xifres de població estrangera del 2016, que ahir va fer públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Un percentatge, el d’aquestes tres comarques, que pren encara més significat si tenim en compte alguns aspectes que ens ofereixen un marc comparatiu. La dada de referència més clara és que aquests tres territoris són sis punts percentuals per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya, on el volum de població estrangera suposa actualment el 13,6% del total. Una altra és que en només 7 de les 42 comarques del país aquesta proporció està situada per sota del 10%. I una tercera referència és la comparativa amb el que és l’extrem oposat d’aquestes tres demarcacions de casa nostra, és a dir, les que percentualment són al capdamunt d’aquest rànquing, per adonar-nos de l’enorme distància que les separa. A l’Alt Empordà i la Segarra un de cada quatre habitants són estrangers, mentre que al Baix Empordà (en el tercer lloc) aquesta proporció és d’un de cada cinc (el 19,10%).

El fet que les tres comarques de casa nostra siguin les que presenten un volum més baix de població estrangera és també rellevant si es té en compte que les característiques de totes tres són molt diferents. Sobretot quan parlem que hi ha des de la demarcació amb la xifra de població global més baixa (el Moianès, amb un total de 13.209 habitants segons el padró del 2016) fins a la segona més poblada (l’Anoia, amb un total de 117.504 habitants).

De fet, el conjunt de les comarques de l’àrea de Regió7 presenta un índex baix de població estrangera en relació amb el conjunt del país. I és que totes tenen un percentatge inferior al de la mitjana de Catalunya, (el 13,60% abans esmentat). La que presenta un nivell relatiu més alt d’immigració, que és la Cerdanya, queda situat just per sota d’aquesta referència. Amb un total de 2.310 estrangers, aquesta demarcació té un volum d’estrangers del 13,06%.

Cal baixar dos punts percentuals i cinc i set posicions, respectivament, en el rànquing per trobar les dues comarques següents de casa nostra: l’Alt Urgell i el Solsonès, on el volum d’immigrants residents és de l’11%. Mentre que per trobar el Bages cal arribar fins a la vuitena posició començant pel capdavall d’aquesta llista, ja que a la comarca la població estrangera tot just suposa un de cada deu habitants.4 nacionalitats capdavanteres

Pel que fa a les principals nacionalitats de la població immigrant que actualment viu en aquest aquest territori central, n’hi ha una de clarament predominant: la marroquina (vegeu infografia de nacionalitats). Les persones provinents del Marroc són majoritàries (en relació amb el conjunt de la població estrangera) en quatre de les set comarques de casa nostra: Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Alhora és una nacionalitat present entre les cinc predominants en dues de les tres comarques restants: l’Alt Urgell (segona posició) i el Moianès (quarta).

Tanmateix, en el global d’aquesta àrea de casa nostra hi ha quatre nacionalitats diferents capdavanteres. A banda del cas ja explicat del Marroc, que encapçala quatre comarques, veiem que a la Cerdanya la predominant és la població provinent de Bolívia, al Moianès l’arribada de Mali i a l’Alt Urgell la de Portugal. En totes les comarques les cinc nacionalitats principals pràcticament no han variat els darrers dos anys.