Hi ha conductors encaparrats a fer passar el camell pel forat de l´agulla, com va ser el cas, ahir al matí, del propietari d´un Discovery que volia circular per una torrentera seca i estreta fins que va trobar la pedra a la sabata en forma de roc que va travar el vehicle. Uns metres més enllà, un Nissan Patrol s´ofegava en un gran bassal i demanava l´ajuda d´un germà gran i una politja per sortir de l´aigua, mentre en un altre racó un altre cotxe feia equilibris per no bolcar sobre uns rails de fusta que es balancejaven al ritme del pedal d´acceleració. En un altre context, aquesta descripció podria semblar la crònica negra d´un matí de caos viari, però en el marc del Les Comes 4x4 Festival són tan sols un recull d´anècdotes que proporcionen calor i color a una trobada de gran envergadura, dirigida per Pep Vila, que aplega més d´un miler de vehicles al llarg del cap de setmana.
Per entendre les dimensions del festival, es pot fer servir el símil d´una estació d´esquí a la qual arriben un dissabte al matí centenars de persones que compren un forfet i dediquen totes les hores de sol -ahir contundent malgrat que el calendari encara no ha abandonat l´hivern- a pujar i baixar pistes. A les Comes no hi ha neu ni telecadires, però gairebé tot el que la vista encertava a veure eren boscos i camins -degudament classificats per colors segons el grau de dificultat- pels quals van derrapar els participants durant hores. Setanta quilòmetres de gaudi absolut.
Una gran festa en què hi faltava ni una extensa àrea de restauració, una zona comercial amb mig centenar d´estands relacionats amb el món de l´automoció i l´aventura i, fins i tot, un circuit a petita escala per als tot terrenys dirigits per radiocontrol. Com explicava la Begonya Coll, una veïna de Vilassar de Mar assídua del certamen, «primer va ser el meu home, i ara el nen va pel mateix camí». La febre de la benzina transmesa per via hereditària.
De l´Amèrica del Sud al Bages
Un dels moments més esperats de la jornada el van protagonitzar un grup de participants del ral·li Dakar, que fa només un parell de mesos feien navegar cotxes i camions per camins del Paraguai, Bolívia i l´Argentina. Una selecta representació va aterrar ahir a les Comes per mostrar l´enorme potencial d´unes màquines que sempre van al límit: centenars d´espectadors van veure evolucionar el Mitsubishi Proto Arc que condueix l´olianès Isidre Esteve, el Toyota Land Cruiser de Xavier Foj i Nacho Santamaria i camions capdavanters del mític raid com el del belga Gerard de Rooy -que ahir no podia disposar del bagenc Moi Torrallardona, el copilot amb qui va obtenir el tercer lloc en la darrera edició-, un Iveco Powerstar 4x4 que va despertar admiració pels bots que executava en un dels punts del traçat. Talment semblava que les nou tones del vehicle s´evaporessin i, ingràvid, pogués desafiar les lleis de la física. El Mercedes Axor 1936 de Pep Sabaté, Jordi Montaner i Josep Ramon Cañís i el MAN TGA 26.480 de Jordi Juvanteny, José Luis Criado i Enric González tampoc no es van quedar curts i van omplir mig matí aixecant pols pels camins que volten la finca de les Comes, al terme municipal de Súria.
Cues i expectació
L´èxit de la jornada no va trigar a fer-se evident i des de primera hora es van formar cues al camí d´accés que parteix de la comarcal C-55. Tal com explica Isidre Esteve en l´entrevista d´aquesta pàgina, és el festival més rellevant del continent en la seva modalitat. Una simple mirada a les matrícules servia per constatar la diversitat de procedències d´una cita que convida a gaudir del cap de setmana de manera integral. Una notable zona d´acampada testimoniava l´interès de molts participants d´abraonar-se durant dos dies al delit de fer rugir els cotxes. Com va dir un dels espectadors, «per a la gent que és de ciutat, poder venir a un lloc així ja és molt».
El festival és un muntatge pensat fins l´últim detall que compleix sis any essent una trobada de referència amb participants d´arreu de la geografia estatal, d´Andorra i, també, del territori francès. D´aquesta nacionalitat eren uns buguis de factura pràcticament artesanal que s´atrevien amb qualsevol obstacle. Un d´ells va enfilar turó amunt pel mig de roques i arbustos sense immutar-se davant la mirada sorpresa dels curiosos.
Les dimensions del festival es perceben amb intensitat en una mirada a vol d´ocell. A l´entorn de la masia de les Comes, una estesa de vehicles aparcats, envelats de parades i el restaurant amb la terrassa (en què, per cert, no es pot pagar amb euros sinó amb una moneda anomenada «roc»). Bosc enllà, soroll de motors i els reflexos d´un sol esclatant als fars dels vehicles enfilats als turons veïns. I al peu del canó, un exèrcit de voluntaris que fan possible una moguda de grans proporcions que avui escriu el segon capítol.
