Súria vol que la segona planta de sal s'alci a les actuals instal·lacions de la mina

L'Ajuntament argumenta que el centre de producció d'Iberpotash té encara espai de sobres per a noves construccions

17.03.2017 | 07:20
Primera planta de sal vacuum, construïda dins el centre de producció d´Iberpotash a Súria

L'Ajuntament de Súria discrepa de la proposta d'Urbanisme que preveu la segona planta de sal vacuum que Iberpotash construeixi al municipi es faci al polígon de la Pobla Sud. El consistori demana que aquesta futura instal·lació s'alci dins del límit de l'actual recinte de producció, on ja s'ha ubicat la primera de les plantes que es posa en funcionament. Aquesta és una de les principals demandes que l'Ajuntament ha posat de manifest en les al·legacions presentades al Pla Director Urbanístic (PDU) de la mineria al Bages, aprovat inicialment l'octubre passat.

Segons fa constar en l'escrit d'al·legacions, el PDU «no posa en consideració les possibilitats de creixement que encara té el centre de producció situat al sòl urbà actual de Súria». El document concreta que aquest espai té encara una capacitat edificatòria de 136.000 metres quadrats, dels quals «només hi ha consolidats uns 40.000 m2 de sostre, segons la darrera llicència municipal concedida» i, en conseqüència, conclou que «encara hi ha volum edificatori disponible per a una possible planta de Sal II» i espais complementaris, «aprofitant la xarxa de tren i altres infraestructures disponibles» que ja connecten amb aquest sector.

Per tot plegat, es proposa que es consideri l'opció de construir la futura segona planta de sal «en el sòl urbà actual, sempre que es resolguin tots els temes relacionats amb la mobilitat i amb les infraestructures d'entrada i sortida del mineral», de manera que es deixi el sector de la Pobla Sud per a les futuribles tercera i quarta plantes.

Directament vinculat a aquesta proposta, l'Ajuntament de Súria discrepa del fet que per a aquest sector de la Pobla Sud el Pla Director Urbanístic defineixi un sol ús minr, i demana que «es mantingui en aquest sector la compatibilitat industrial per a altres usos».


Massa inconcrecions


El document d'al·legacions que ha presentat l'Ajuntament de Súria posa de manifest que en diversos aspectes hi ha massa inconcrecions i que, en conseqüència, es deixen dubtes oberts per als quals es demanen respostes. En aquest sentit, un dels aspectes més rellevants que posa de manifest fa referència al runam del Fusteret. El consistori deixa clar que assumir la concentració de l'activitat minera a Súria «ha de comportar una limitació d'aportacions al dipòsit salí, i la implantació d'una segona o d'una tercera plantes de sal ha de justificar obligatòriament la reducció d'aquestes aportacions, però no és així».

Segons s'exposa en les al·legacions, «si en la situació actual de final del 2016 l'aportació de residu i fangs haurà sigut d'un milió de tones anuals, en el pla de restauració modificat el desembre del 2016 es confirma la dada» de 900.000 tones anuals «amb les plantes de sal 1 i 2 funcionant». Amb aquestes xifres, el consistori conclou que «no s'entreveu cap reducció significativa en les aportacions i s'esgotarà el dipòsit en 13 anys, és a dir, el 2030, i no el 2067 que és quan finalitza la concessió i s'insinua que començaria la restauració».

I encara afegeix que si en el període de tancament compassat de Sallent «no es compleixen els terminis i s'allarga la proposta de trasllat dels residus a Súria, la vida útil encara s'escurça més». Per aquest motiu demana que «es concretin les dades d'aportacions anuals a dipòsit, tant de sal com de fangs», les dates en que es preveu que s'esgoti el runam del Fusteret, «i que es concreti la reducció d'aportacions a mesura que s'autoritzi l'augment de producció de sal i potassa».

L'Ajuntament de Súria també detecta excessives inconcrecions en les disponibilitats d'aigua, tant pel que fa al seu ús per a la retirada dels runams mitjançant dissolució, com per al mateix funcionament de les plantes de sal vacuum.

Per a tots dos aspectes, el document d'al·legacions explicita que «cal tenir una disponibilitat d'aigua que no està encara suficientment garantida», com tampoc no ho està, diu, la necessitat de disposar d'un nou col.lector de salmorres. Davant d'aquest panorama, el consistori surienc reclama que s'incopori al PDU «la disponibilitat real d'aigua, tant per als processos de fabricació com per als de dissolució, sense deixar-ho a possibilitats futures expressades en condicional».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

Endesa va reaprofitar l'any passat el 81% dels residus retirats a la regió central

Els residus passen a uns contenidors especials segons la seva naturalesa

La Col·legiata del Castell de Cardona torna a lluir les pintures romàniques de la galilea

La Col·legiata del Castell de Cardona torna a lluir les pintures romàniques de la galilea

Es tracta d'unes reproduccions fetes servir una tècnica inèdita a Catalunya. El conseller Vila ha...

La Fira d'Artés viu l'edició més renovada dels darrers anys

La Fira d'Artés viu l'edició més renovada dels darrers anys

La fira multisectorial artesenca va compartir cartell amb la diada de Sant Jordi

Enllaços recomanats: Premis cinema